Continguts d'aprenentatge Primària
Introducció al reconeixement de les emocions primàries (enuig, alegria, por i tristesa): com em sento i com canalitzo els meus sentiments
Objectiu eix

L’alumnat ha de ser competent en frenar la violència directa i promoure la pau en l’entorn proper, mitjançant l’anàlisi dels factors de violència i de pau a l’aula o al centre, mitjançant habilitats que faciliten l’apoderament i la convivència.

Objectiu bloc

L’alumnat ha de conèixer i aplicar els mecanismes de transformació de conflictes, mitjançant habilitats que faciliten l’apoderament i la convivència, amb l’objectiu d’actuar per eradicar situacions de violència.

Criteris d'avaluació

Reconeixen quines són les emocions primàries (amor, enuig, alegria, por, tristesa), i què suposen.

Tipus
  • Contingut específic
Eix
  • Cultura de pau Cultura de pau
Bloc
  • P Estratègies personals i col·lectives per transformar els conflictes
Etapa
  • Primària Primària
Cicle
  • Cicle Inicial Primària
Competències
  • Competència social i ciutadana Competència social i ciutadana
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual Competència comunicativa lingüística i audiovisual
  • Competència artística i cultural Competència artística i cultural
Recomanacions pedagògiques
Dinàmiques de grup
Descripció de la tècnica didàctica

La dinàmica de grups posa la seva atenció en el comportament de les persones en un grup i es proposa aprofundir en els factors que augmenten l’eficiència d’un grup o que poden contribuir a resoldre els problemes dintre del grup. Així, doncs, les dinàmiques de grup són el conjunt de mitjans, instruments i procediments que, aplicats al treball en grup, serveixen per desenvolupar la seva eficàcia, fer realitat les seves potencialitats, estimular l’acció i el funcionament del grup per aconseguir els propis objectius.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'autoconeixement i el desenvolupament personal
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Sociodrama
Descripció de la tècnica didàctica

Aquesta tècnica s'utilitza per presentar situacions problemàtiques, idees contraposades, actuacions contradictòries, per després suscitar la discussió i l'aprofundiment del tema. És de gran utilitat com a estímul, per donar començament a la discussió d'un problema, cas en el qual és preferible preparar el sociodrama amb anticipació i amb l'ajuda d'un grup prèviament seleccionat. En utilitzar aquesta tècnica el grup ha de tenir present que el sociodrama no és una comèdia per fer riure, ni una obra teatral perfecta, així mateix no ha de presentar la solució al problema exposat. Les representacions han de ser breus i evitar digressions en diàlegs que desvien l'atenció del públic.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'anàlisi crítica de la realitat
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Educació artística

Contingut
Expressió oral d’idees, emocions i experiències que desvetllen les manifestacions artístiques i culturals per promoure la comprensió crítica.
Pàgina referència document currículum
98
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
  • Competència artística i cultural
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum primària Catalunya
Cicle
  • Cicle Inicial Primària
  • Cicle Mitjà Primària
  • Cicle Superior Primària
Etapa
  • Primària
Cercles de paraula a l'Escola-Institut Teide de Viladecans

Dissenya la pràctica l’orientadora del centre, el director del centre i les dues cotutores de 3r i 4t d' ESO.

L’orientadora del centre és qui va portar la dinàmica, el director va participar-hi,  i les tutores observaven i en algun cas participaven

Actors implicats:

Tot l’alumnat del grup classe, el director, les dues cotutores i l’orientadora del centre.

Continguts vinculats