Continguts d'aprenentatge Secundària
Capacitat de fer el seguiment i valorar el respecte de les normes de classe i el caràcter reparador de les mesures
Objectiu eix

L’alumnat ha de ser competent en eradicar totes les formes de violència i promoure la pau positiva mitjançant l’anàlisi dels factors de violència i de pau, i la posada en pràctica dels procediments de transformació creativa dels conflictes.

Objectiu bloc

L’alumnat ha d’aplicar amb destresa els mecanismes de transformació de conflictes, posant en pràctica habilitats que faciliten l’apoderament, la negociació i la convivència, amb l’objectiu de transformar els conflictes de forma noviolenta.

Criteris d'avaluació

Fan el seguiment i valoren el respecte de les normes de classe i el caràcter reparador de les mesures.

Tipus
  • Contingut específic
Eix
  • Cultura de pau Cultura de pau
Bloc
  • P Estratègies personals i col·lectives per transformar els conflictes
Etapa
  • Secundària Secundària
Cicle
  • Tercer i Quart Curs Secundària
Competències
  • Competència social i ciutadana Competència social i ciutadana
Recomanacions pedagògiques
Assemblea
Recursos necessaris

Formalment l’assemblea permet molta ductilitat. Pot fer-se a l’aula, al centre (involucrant diferents nivells), i fins i tot a nivell d’entorn en espais de participació comunitària.

Depenent de l’enfocament que se li vulgui donar, podran fer falta materials per a les votacions, com un recipient i paperetes. Però les opcions són infinites.

El temps dependrà del temps que cada docent i centre consideri. No pot coartar-se la discussió grupal, i caldrà un mínim de cinc minuts d’introducció als temes de discussió. Depenent de la complexitat dels temes per discutir la introducció haurà de ser més o menys extensa.

Característiques dels agents implicats
És aconsellable que el grup estigui cohesionat per tal de potenciar al màxim la capacitat transformadora de les assemblees. Ara bé, es poden emprar activitats complementàries per tal de millorar la cohesió i, sobretot, donar importància i rellevància a les assemblees; permetent que els resultats canviïn formes de funcionament d’aula i, en la mesura del possible, de centre. Només així, en grups que no gosin d’una cohesió molt elevada, les assemblees podran aspirar a ser plenament efectives.
Context

L’Assemblea és un mètode mil·lenari, que ja s’emprava a l’antiguitat clàssica per a prendre decisions sobre la metròpolis. La diversitat és l’element distintiu de l’assemblea, ja que no hi ha “una forma autèntica” d’emprar-la, sinó que la multiplicitat de formes de desenvolupament assembleàries existents són una manifestació d’uns mateixos valors vehiculars: la democràcia i la igualtat de drets.

Descripció de la tècnica didàctica

L’assemblea té com a finalitat principal que l’alumnat i el professorat analitzin, reflexionin i debatin sobre tot tipus de temes vinculats amb la convivència i les tasques escolars. Dóna lloc que tant el professorat com l’alumnat expressin les seves pròpies idees i opinions sense cap tipus de repressió per arribar a un consens entre tots.

Es basa en una discussió sobre un tema (degudament introduït amb anterioritat), i que té relació amb el desenvolupament periòdic com a grup. Les qüestions són discutides per tal de proposar canvis i evolucions progressives en les dinàmiques de grup.

Cal que els processos d’assemblea tinguin continuïtat. No es pot tractar d’una pràctica puntual, ja que el prestigi i la transcendència que aquestes tinguin de cara al dia a dia dels participants serà crucial per a que funcionin de forma efectiva.

Cal explicar als alumnes molt bé el funcionament, i deixar clares les ocasions en les que es duran a terme assemblees, quines conseqüències tindran en el funcionament periòdic del grup i de futures sessions, etc.

El desenvolupament habitual és la introducció dels punts dels dia, la discussió, les votacions o posada en comú per al consens, i l’establiment de decisions.

Ara bé, cal tenir en comptes dues coses: que no es tracta d’un encontre social. És important que es concebi com una forma de decisió col·lectiva i en cooperació, i que serveix per a avançar com a grup i discutir aspectes importants de la vida comuna de forma ordenada i productiva. En segon lloc, que qualsevol model de funcionament d’assemblea és només una opció i, en el fons, provisional, ja que les assemblees poden acabar modificant les pròpies formes de funcionament sempre i quant impliquin:

-          Les mateixes oportunitats de participació per a tots els alumnes.

-          La participació des del respecte a totes les opcions com a condició innegociable.

-          El caràcter vinculant de les decisions preses quant al funcionament del grup.


Més informació:

La Asamblea, una invitación al Diálogo

Asambleas de Clase (Diario de la Educación)


Justificació

Serveix, sobretot per a fer prendre consciència del paper que es té a nivell individual en les decisions col·lectives, però també de la necessitat de cooperar i treballar plegats per tal de dur a terme canvis i millores.

Contribució a l’Educació per al desenvolupament i la justícia global

Serveixen, sobretot, per treballar la ciutadania crítica, la governança, els drets humans, i la cultura de Pau. També es pot emprar per a ressaltar processos invisibles a nivell grupal, fent aflorar discussions per tal de fer-los aflorar.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
  • Centre
  • Entorn
Termini
  • Curt termini
Edats
  • Cicle inicial de primària
  • Cicle mitjà de primària
  • Cicle superior de primària
  • 1r i 2n ESO
  • 3r i 4t ESO
Quins eixos temàtics penses que pot contribuir a treballar de forma més específica aquesta tècnica?
  • Cultura de pau
  • Drets humans, ciutadania i governança
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Discussió de grups
Descripció de la tècnica didàctica

Una discussió de grups es defineix com una conversació planificada i dissenyada que es desenvolupa en un ambient permissiu i no directiu amb la finalitat d’obtenir informació d’una àrea definida d’interès. Aquesta proposta es duu a la pràctica amb grups conformats entre set i deu persones, aproximadament. Aquestes estan guiades per un moderador. La discussió és relaxada i permet als participants exposar les seves idees i comentaris en comú. Els membres dels grups s’acostumen a influenciar mútuament, donat que responen a les idees i comentaris que van sorgint a la discussió. 

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Cercles de paraula
Recursos necessaris

Aula amb les cadires en cercle, o bé amb els infants/adolescents asseguts en rotllana a terra. Cal disposar de temps, un mínim de mitja hora. Es dinamitza amb un "objecte de paraula" que pot portar qui ho dinamitza o es pot construir l’objecte de paraula entre totes.

Característiques dels agents implicats

El mínim són 7 persones, el màxim 40. Les condicions de grup en què és possible fer un cercle de paraula són "gairebé sempre", encara que el desenvolupament serà molt diferent d'un grup a un altre. Els grups que mai s'asseuen en cercle a parlar o a escoltar un conte, probablement necessiten més temps i més pràctica abans de sentir-se seu l'espai i participar amb qualitat. Recomanem no desanimar-se al primer intent, ni pretendre resoldre un conflicte molt greu el primer dia amb el cercle de paraula si mai abans no es va fer res semblant.
Les habilitats requerides per part del professorat són fonamentals per dur a terme la tècnica amb èxit: experiència en acompanyament emocional i comunicació no violenta, i tenir certa pràctica en estar còmode dins de la incomoditat, és a dir, poder acompanyar persones i grups en moments de intensitat emocional, dificultat o conflicte.

Cada professor/a pot posar en pràctica aquesta tècnica en qualsevol moment o en hores de tutoria sense necessitar la coordinació amb altres docents. No obstant això, la col·laboració millora l'efectivitat en el sentit que l'alumnat té diferents moments i espais al llarg de la seva escolarització en els que practica el diàleg grupal, i per tant es converteix en un espai en el qual pot confiar, sap que els conflictes o certes emocions que vulgui compartir tard o d'hora tindran un espai adequat, se sentirà més segur de poder compartir temes que el preocupen, i l'escola tindrà més espais on poder detectar i treballar les dificultats relacionals i la discriminació.
Si a l'escola, amb les famílies, i fins i tot en la comunitat hi ha un enfocament compartit orientat a la restauració del dany i l'enfortiment de les comunitats a través dels cercles, encara guanyarà més força i coherència.

És suficient un suport puntual o indiferència per part de direcció per començar. El cercle de paraula pot ser una tècnica que s'utilitzi en el marc de les tutories per iniciativa individual d'un professor o professora.

Context

(Cites del treball de final de Diploma en Psicologia Orientada a Processos de Mireia Parera, de Fil a l’agulla)
Els orígens dels cercles tenen dos puntals, d'una banda la tradició i pràctica comunitària indígena de diferents pobles originaris a tot el món, i d'altra banda el desenvolupament de la justícia restaurativa a partir de 1970.

A Fil a l'agulla anomenem la tècnica Cercles de Paraula per poder diferenciar la nostra manera de dur-los a terme, que es basa essencialment en el marc del Treball de Processos (Arnold Mindell).
Els cercles són una pràctica que troba les seves arrels en les comunitats índies de Nord Amèrica on, utilitzant un “objecte de paraula” (talking piece en anglès) -un objecte que passa de persona a persona en el cercle i que dóna l'oportunitat de parlar i ser escoltada-, la comunitat, asseguda en cercle, dialogava per resoldre els conflictes. Hi ha també altres precedents tradicionals, on es fa visible l'ús del cercle com un element simbòlic i una pràctica en la comunicació i el treball comunitari.

Els cercles actuals combinen aquestes tradicions antigues amb conceptes contemporanis de democràcia participativa i inclusió en una societat complexa i multicultural (Alberti, 2012).
Pel que fa a la justícia restaurativa, Vicenç Rul·lan (2011) pioner en formar docents sobre l'enfocament restauratiu a l'escola, en la seva tesi expressa que les primeres experiències de justícia restaurativa van ser en els 70 's del S.XX a Canadà i els EUA, de la mà de l'Església Menonita a Nova Zelanda i Austràlia, arran de la revalorització dels sistemes de justícia tradicionals maoris.

Encara que l'origen de la justícia restaurativa és l'àmbit penal, ja en els seus inicis hi ha experiències en l'entorn escolar, especialment amb joves amb comportaments problemàtics. A la fi dels ‘70, a Buxmont, Pennsylvania, Estats Units, es va començar a experimentar amb els cercles en una escola. (Costello i més, 2011). I el 1977 neix l'Institut Internacional per a les pràctiques restauratives (IIRP) que amplia el coneixement i la pràctica de la justícia restaurativa a altres àmbits i dóna forma a un conjunt de pràctiques restauratives. Tot i que el desenvolupament de les pràctiques restauratives porta molts anys, a l'Estat espanyol es coneixen poques experiències en l'àmbit educatiu.

A les Illes Balears es desenvolupa una experiència en el 2013 que inclou el treball a nivell comunitari al barri de Son Gotleu, a Palma de Mallorca, i inclou l'aplicació de les pràctiques restauratives a l'escola.

Descripció de la tècnica didàctica

La dinàmica del cercle de paraula es planteja com una cerimònia, com un ritual que honra a les cultures i les persones que han estat aquí abans que nosaltres, i que apel·la al cor de cadascú i a la saviesa del grup.
Això ajuda a generar un cert clima en el grup que afavoreix la solidaritat de les persones i la comunicació a nivells més personals i emocionals, així com l'expressió d'aspectes més marginats del grup sobre els quals el grup necessita més consciència. Estem parlant d'elements relacionats sovint amb discriminacions per motius de gènere, d'orientació del desig, de racialització o ritmes d'aprenentatge. També solen emergir emocions i temes socialment vetats com la tristesa, la mort o les migracions i separacions, que són aspectes que els nens i nenes necessiten poder parlar també en comunitat, i rarament tenen ocasió de poder-ho fer d'una manera cuidada i en col·lectiu.

Com ja hem comentat, l'aplicació de la tècnica és immediata i es pot realitzar en una sola sessió. No obstant això guanya més sentit quan es realitza de forma regular, setmanalment o fins i tot diàriament. Encara és millor si és una tècnica utilitzada per tota l'escola per dialogar habitualment en grup.

És important recordar que la seva participació és voluntària i no hi ha la necessitat de parlar. Solem explicar les normes del cercle així:
-Cal parlar des del cor. I per a això ajuda ser directe i breu
-Cal escoltar des del cor. Sense jutjar. I per a això ajuda no preparar el que vas a dir.
-Parla qui té l'objecte
-El cercle comença amb una pregunta que llancen les facilitadores.

Elements bàsics del cercle:
-El cercle: tot el grup, incloses les facilitadores i mestres (si volen participar) seuen en cadires situades en un cercle o a terra. Asseguts en cercle tothom pot tenir contacte visual amb la resta, ajudant a construir un sentit de confiança, seguretat i igualtat dins el grup.
-El centre: sol estar buit d'objectes. De vegades es pot posar algun element estètic i representatiu d'alguna cosa de valor del grup. Un mocador amb alguns elements naturals, una espelma, etc
-Un objecte de la paraula: es fa servir per visibilitzar qui té el seu moment per expressar-se en paraules o en silenci. Segons el grup i la intenció, es pot usar un objecte del grup, l’objecte d'alguna persona participant o de la persona que ho facilita. Es pot fer que cada persona porti un objecte personal important i construir un centre amb tots els objectes. Sovint es presenta el cercle explicant la importància de l'objecte, això crea un clima que afavoreix l'expressió del camp emocional.
-La pregunta: es llança una pregunta o una proposta que enfoca la intenció del cercle. No obstant, hi ha cercles que poden tenir la intenció de generar més coneixement entre les persones del grup, i per tant la pregunta pot ser molt oberta.
-Una o dues persones faciliten: presenten el cercle, el seu propòsit i com funciona. Intervenen durant el procés facilitant el diàleg. Poden fer alguna pregunta, i també donar suport a algú a connectar amb sí mateixa quan té l’objecte entre les seves mans.

Aquests elements són el contenidor que facilita l'expressió i l'escolta d'idees, posicions, sentiments i emocions.

Per saber-ne més:
Escola Son Gotleu, en Palma de Mallorca.

https://www.youtube.com/watch?v=oPWHaJT7dN8
Revista Convives. Número 21. Prácticas restaurativas y convivencia http://convivesenlaescuela.blogspot.com/2018/03/practicas-restaurativas-y-convivencia.html
Vídeo (anglès) “Council in schools”

https://player.vimeo.com/video/110547749

Justificació

Fil a l'agulla hem fet servir els cercles de paraula amb diferents intencions, i una de les més habituals és per posar consciència en l'àmbit relacional en el grup.
concretament:


1. Conèixer-més i expandir la identitat del grup, incloent les veus més minoritàries.
2. Apreciar la diversitat i poder aprendre alguna cosa d'ella.
3. Processar conflictes i aprendre més sobre la identitat del propi grup
4. Crear comunitat. Ajudar a les participants a sentir el suport del grup
5. Desenvolupar habilitats socials, relacionals i personals.

L'ús dels cercles de paraula amb aquesta intenció facilita la vivència de valors i habilitats socials com la solidaritat, l'equitat o l'empatia en la pràctica.

Els cercles de paraula al costat del enfocament restaurativo, són una eina molt útil, a més, per a la detecció i l'acompanyament a casos de discriminació i assetjament escolar.

De quina manera la tècnica contribueix a incorporar un enfocament de gènere?

El cercle de paraula és una tècnica que busca la màxima horitzontalitat i que fomenta la igualtat d'oportunitats. És fonamental respectar la regla del torn de paraula (parla qui té l'objecte) i escoltar sense emetre judicis. No obstant això en la pràctica no totes les persones se sentiran segures de parlar. Les persones menys empoderades per qüestions de gènere, o de llengua, o perquè a classe hi ha un context que tendeix a jutjar negativament les diferències o els errors, tindran més dificultats per expressar-se amb llibertat. També és possible que persones amb menys pràctica per parlar d'emocions se sentin incòmodes i amb dificultats per sentir-convidades a participar-hi.

El cercle és doncs, un espai on aquestes desigualtats poden sortir a la llum, però és alhora un espai que ens permet abordar-les.

Algunes intervencions de qui facilita el cercle poden ajudar al grup a prendre consciència i a donar la benvinguda a totes les formes de participar:

- Intervencions personals: "Ara em toca parlar a mi i m'he quedat en blanc. Necessito agafar-me un moment amb l'objecte entre les meves mans per connectar amb el que vull dir ".
- Apreciar el silenci:
"Veig que has passat l'objecte sense dir res. Està bé. Només et demano que el tinguis uns moments més en les teves mans i notes com estàs "
"Potser anaves a dir alguna cosa i has notat que és difícil de dir-ho en aquest grup. Torna a agafar l'objecte de paraula i pren-te un moment per notar què és el que el fa difícil ". No cal que ho diguis si no vols.
- Observar per tal de portar consciència:
-He escoltat diferents nens en aquesta primera ronda parlant d'aquest tema. M'agradaria fer una segona ronda. Segur que hi ha alguna nena que també vol dir alguna cosa.
-Quan hem passat l'objecte alguna persones no han estat escoltades, hi havia persones que feien soroll. Això no ajuda a participar-hi. Us recordo l'important que és escoltar des del cor.

Contribució a combatre i fer més conscients les desigualtats entre l’alumnat

A la pràctica dels cercles de paraula es parla de l'experiència personal, es comparteixen emocions, sensacions, experiències, pensaments i creences. Això nodreix l'empatia, l'escolta, la connexió amb el poder i altres habilitats importants per a la vida. El fet de poder compartir les emocions i sentiments, forja les relacions en el grup.
Es tracta d'una tècnica que reforça l'adquisició de competències socials i relacionals, i reforça la vinculació cap a l'escola.

Contribució a l’Educació per al desenvolupament i la justícia global

La temàtica principal que permet abordar dins dels eixos de l'EpD és la Cultura de Pau. No obstant això sabem que el tema que tracti un determinat grup pot ser també relacionat amb les relacions de Gènere, o la Interculturalitat i fins i tot els Drets fonamentals.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'autoconeixement i el desenvolupament personal
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Edats
  • Cicle inicial de primària
  • Cicle mitjà de primària
  • Cicle superior de primària
  • 1r i 2n ESO
  • 3r i 4t ESO
Quins eixos temàtics penses que pot contribuir a treballar de forma més específica aquesta tècnica?
  • Gènere
  • Cultura de pau
  • Drets humans, ciutadania i governança
  • Interculturalitat
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania (Educació per a la ciutadania i drets humans)

Contingut
Identificació de les normes de participació en les decisions col·lectives i en la gestió de conflictes. Valoració i aplicació del diàleg i la mediació com a instruments per resoldre els problemes de convivència i els conflictes d’interessos entre iguals i en les relacions intergeneracionals.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 149
Competència
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària
Educació física

Contingut
Participació en la planificació i l’organització de campionats en què s’utilitzin sistemes de puntuació que potenciïn les actituds, valors i respecte de les normes.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 140
Competència
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Acceptació de les normes socials i democràtiques que regeixen en un treball d’equip.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 140
Competència
  • Competència social i ciutadana
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària
Cercles de paraula a l'Escola-Institut Teide de Viladecans

Dissenya la pràctica l’orientadora del centre, el director del centre i les dues cotutores de 3r i 4t d' ESO.

L’orientadora del centre és qui va portar la dinàmica, el director va participar-hi,  i les tutores observaven i en algun cas participaven

Actors implicats:

Tot l’alumnat del grup classe, el director, les dues cotutores i l’orientadora del centre.

Teatre Fòrum i Reportatge Comunitari a l’Escola L’Esperança

Aquesta pràctica ha sigut dissenyada per La Xixa dins del marc del projecte europeu Erasmus+ Youth 4 Youth: Teatre Fòrum i Reportatge Comunitari per a combatre l’abandonament escolar prematur.

L’activitat ha estat implementada conjuntament amb l'Escola Secundària L'Esperança i el Servei de Dinamització Juvenil de Sant Andreu al Centre Cívic de Baró de Viver.

S’ha treballat amb un grup de 20 joves alumnes de quart d’ESO a l'Escola Secundària L'Esperança.

L’equip de facilitació va comptar amb 4 formadors/es de La Xixa, dos tècnics/ques del Servei de Dinamització Juvenil, i dos professors/es de l'Escola Secundària l'Esperança, els quals prèviament van fer el curs “Teatre fòrum i reportatge comunitari per treballar amb joves” ofert per La Xixa.

Continguts vinculats