Continguts d'aprenentatge Secundària
Pràctica i defensa de la dialèctica, com a forma d’apropar posicionaments amb l’altre i cooperar
Objectiu eix

L’alumnat ha de ser competent en eradicar totes les formes de violència i promoure la pau positiva mitjançant l’anàlisi dels factors de violència i de pau, i la posada en pràctica dels procediments de transformació creativa dels conflictes.

Objectiu bloc

L’alumnat ha d’aplicar amb destresa els mecanismes de transformació de conflictes, posant en pràctica habilitats que faciliten l’apoderament, la negociació i la convivència, amb l’objectiu de transformar els conflictes de forma noviolenta.

Criteris d'avaluació

Practiquen i defensen la dialèctica com a forma d’apropar posicionaments amb l’altre i cooperar.

Tipus
  • Contingut específic
Eix
  • Cultura de pau Cultura de pau
Bloc
  • P Estratègies personals i col·lectives per transformar els conflictes
Etapa
  • Secundària Secundària
Cicle
  • Tercer i Quart Curs Secundària
Competències
  • Competència artística i cultural Competència artística i cultural
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual Competència comunicativa lingüística i audiovisual
  • Competència social i ciutadana Competència social i ciutadana
Recomanacions pedagògiques
Debat
Descripció de la tècnica didàctica

Es tracta d’una tècnica didàctica que es caracteritza per un intercanvi d’idees i argumentacions sobre una temàtica, realitzat per un grup, sota la conducció d’una persona que fa de guia o moderador. La discussió pot organitzar-se entorn a qualsevol qüestió sobre la que existeixin dos o més perspectives. En aquest sentit, el debat consisteix en que la meitat del grup ha d’actuar com a defensor de la qüestió plantejada i l’altra meitat com a detractora. 

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Phillips 6/6
Descripció de la tècnica didàctica

Philip 6/6 és una tècnica didàctica que es basa en l'organització grupal per tal d'elaborar i intercanviar informació a través d'una bona gestió del temps. A grans trets el seu funcionament és el següent:

a) Es formen grups de 6 persones.

b) Es nomena a un coordinador/a.

c) Tots tenen un minuts per donar la seva opinió sobre un tema (sis persones/sis minuts, és possible disminuir el temps i les persones però no és aconsellable augmentar-lo).

d) Es fa una reflexió posterior.

e) Els coordinadors/es llegeixen els informes i es fa a la pissarra una síntesi de les conclusions.

És una tècnica interessant per prendre decisions, per conèixer els coneixements previs o per obtenir l’opinió general del grup en poc temps, confrontar o intercanviar opinions i permetre intervenir a totes les persones del grup. És una proposta adequada en grups grans.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Discussió de grups
Descripció de la tècnica didàctica

Una discussió de grups es defineix com una conversació planificada i dissenyada que es desenvolupa en un ambient permissiu i no directiu amb la finalitat d’obtenir informació d’una àrea definida d’interès. Aquesta proposta es duu a la pràctica amb grups conformats entre set i deu persones, aproximadament. Aquestes estan guiades per un moderador. La discussió és relaxada i permet als participants exposar les seves idees i comentaris en comú. Els membres dels grups s’acostumen a influenciar mútuament, donat que responen a les idees i comentaris que van sorgint a la discussió. 

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania (Educació per a la ciutadania i drets humans)

Contingut
Respecte i valoració crítica per les opcions i plantejaments dels altres, desenvolupant una actitud autocrítica davant de les opcions i plantejaments propis i la capacitat per expressar opinions i judicis de forma assertiva.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 149
Competència
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Contrast de valors i argumentació dels valors propis. Respecte i valoració crítica de les opcions i plantejaments personals dels altres, desenvolupant una actitud assertiva.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 153
Competència
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Valoració de la racionalitat i d’una actitud dialògica com a mitjans per assolir una concepció del món flexible i oberta i adaptar-se a una realitat en evolució constant. Compromís per trobar alternatives i solucions als problemes per intentar fer un món més just.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 153
Competència
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària
Llengua castellana i literatura

Contingut
Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l’interior de l’aula i del centre.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 60
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Detecció de les dificultats de comunicació i ús d’estratègies comunicatives de resolució dels conflictes amb l’ús de recursos verbals i no verbals.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 60
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Pràctica de procediments bàsics d’assertivitat i de manteniment de les pròpies conviccions en la interacció amb altres parlants.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 60
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària
Música

Contingut
Aprofundiment en l’escolta atenta, l’escolta memorística, l’escolta comprensiva, l’escolta reflexiva i l’escolta creativa.
Pàgina referència document currículum
208
Competència
  • Competència artística i cultural
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Primer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Expressió raonada d’opinions i judicis musicals, adoptant una actitud de diàleg i respecte.
Pàgina referència document currículum
208
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
  • Competència artística i cultural
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Aprofundiment en l’escolta atenta, l’escolta memorística, l’escolta comprensiva, l’escolta reflexiva i l’escolta creativa.
Pàgina referència document currículum
210
Competència
  • Competència artística i cultural
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Expressió raonada d’opinions i judicis musicals, oralment i per escrit, emprant un vocabulari adequat i adoptant una actitud de diàleg i respecte.
Pàgina referència document currículum
210
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
  • Competència artística i cultural
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària
Llengua catalana i literatura

Contingut
Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l’interior de l’aula i del centre.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 60
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Detecció de les dificultats de comunicació i ús d’estratègies comunicatives de resolució dels conflictes amb l’ús de recursos verbals i no verbals.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 60
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Pràctica de procediments bàsics d’assertivitat i de manteniment de les pròpies conviccions en la interacció amb altres parlants.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 60
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l’interior de l’aula i del centre.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 70
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Detecció de les dificultats de comunicació i ús d’estratègies comunicatives de resolució dels conflictes amb l’ús de recursos verbals i no verbals.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 70
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Pràctica de procediments bàsics d’assertivitat i de manteniment de les pròpies conviccions en la interacció amb altres parlants.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 70
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l’interior de l’aula i del centre.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 70
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Pràctica de procediments bàsics d’assertivitat i de manteniment de les pròpies conviccions en la interacció amb altres parlants.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 70
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària
Ciències socials, geografia i història

Contingut
Valoració del diàleg i de la cooperació com a formes pacífiques de resolució de conflictes.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 124
Competència
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Reflexió i debat sobre els reptes de la societat multicultural en relació amb la convivència i la cohesió social, fonamentant les opinions pròpies i respectant les dels altres.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 124
Competència
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària
Llengües estrangeres

Contingut
Participació en converses pautades i controlades en l’entorn escolar relacionades amb continguts d’altres àrees de coneixement, formulant preguntes i respostes adequades a les necessitats de les activitats i amb l’ús d’estratègies de comunicació per resoldre les dificultats durant la interacció.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 46
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Primer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Participació en converses relacionades amb continguts d’altres àrees curriculars, formulant preguntes i respostes adequades per a la cerca i elaboració de les informacions pertinents i amb l’ús d’estratègies de comunicació per resoldre les dificultats durant la interacció.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 64
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Tercer Curs Secundària
Etapa
  • Secundària

Contingut
Participació en converses, simulacions i debats, pautats i preparats, sobre temes dels àmbits educatiu i personal amb diverses finalitats comunicatives i fent ús de les convencions habituals de cada cas i també d’estratègies de comunicació per resoldre les dificultats durant la interacció.
Pàgina referència document currículum
Pàgina 74
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Referència
  • Currículum secundària Catalunya
Cicle
  • Quart Curs Secundària
Etapa
  • Secundària
Continguts vinculats