Contingut d'Aprenentatge Primària
Interès en prendre decisions de forma autònoma i expressar-les
Objectiu eix

Esdevenir persones participatives i actives, capaces de prendre decisions orientades a respectar i defensar els drets humans i la convivència democràtica.

Objectiu bloc

Participar de forma activa, responsable i compromesa en la construcció i respecte de les normes de convivència, la presa de decisions i  la realització de projectes en  l’àmbit escolar, familiar i en l’entorn proper.

Criteris d'avaluació

Mostren interès en prendre decisions de forma autònoma i d’expressar-les

Tipus
  • Contingut específic
Eix
  • Drets Humans, Ciutadania i Governança Drets Humans, Ciutadania i Governança
Bloc
  • D Participació democràtica i ciutadania
Etapa
  • Primària Primària
Cicle
  • Cicle Mitjà Primària
Recomanacions pedagògiques
Dilema moral
Descripció de la tècnica didàctica

El dilema moral és una narració breu en la qual es planteja una situació problemàtica que presenta un conflicte de valors, ja que el problema moral que exposa té diferents solucions possibles que entren en conflicte unes amb les altres. Aquesta dificultat per triar una solució obliga a un raonament moral sobre els valors que estan en joc, exigint una reflexió sobre el grau d’importància que es donen als valors propis.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'anàlisi crítica de la realitat
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Rúbrica1

DESCRIPCIÓ:

La rúbrica és una matriu que valora criteris relacionats amb una competència en funció de quatre nivells d’assoliment. Cada criteri (descrit a la columna de l’esquerra) es concreta en quatre graus de compliment de la tasca, especificant què és el que es considera molt poc assolit, poc assolit, ben assolit, o molt ben assolit.

Tot i que els nivells es poden associar a una valoració numèrica, l’especial interès de la rúbrica és l’apreciació qualitativa.


COM ES FA?

Per crear un rúbrica, es poden seguir els següents passos (preferiblement de forma conjunta entre el professorat i l’alumnat):

  1. Identificar els objectius d’aprenentatge (entre 6 i 12, preferiblement) més rellevants associats a l’activitat educadora.
  2. Concretar quin seria el grau òptim d’assoliment de cada objectiu d’aprenentatge, en funció del nivell educatiu de l’alumnat.
  3. Graduar, tenint en compte aquest assoliment òptim, tres passes intermitges per arribar a l’òptim.


EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILITZAR-LA:

  • QUAN: La Rúbrica permet graduar la progressió de l’alumnat, ja que per cada ítem observat defineix 4 graus de compliment. Té un sentit especial, doncs, per processos educatius a mig o llarg termini. Pot servir per a una avaluació inicial, una avaluació intermitja, i una avaluació final, utilitzant el mateix instrument, i veient la progressió dins d’aquest.
  • QUÈ: Per afavorir l’”Aprendre a aprendre”, és molt recomanable, que la rúbrica es construeixi junt amb l’alumnat, de forma que aquest entengui els reptes associats als continguts que ha d’aprendre, o com a mínim, que conegui, des del principi de l’activitat, els continguts de la rúbrica.
  • QUI: Pel que fa a crear la rúbrica, les rúbriques poden estar preparades prèviament pel professorat, o construir-se juntament amb l’alumnat. Pot tenir sentit que la rúbrica estigui definida pel professorat unilateralment si s’utilitza una mateixa rúbrica a diferents classes, com a estándar compartit d’aprenentatge. També quan hi ha poc temps per a consensuar els criteris d’avaluació. Elaborar la rúbrica amb l’alumnat requereix de més temps, però permet que l’alumnat interioritzi millor el que s’espera de la seva feina. Pel que fa a aplicar la rúbrica per avaluar una tasca, és recomanable que sigui l’alumnat qui l’apliqui com a auto-avaluació (avaluació de la pròpia tasca) o com a avaluació entre iguals (avaluació d’una companya).

La rúbrica explicada per alumnes de l'Escola Roureda


EXEMPLE: Exemple de rúbrica per a valorar la competència en pensament crític

  • Criterios

Excelente

Satisfactorio

En progreso

Iniciado

Identifica y explica problemas, dilemas o situaciones

 

Identifica y resume claramente los problemas, dilemas o situaciones principales y explica detalladamente por qué y cómo lo son. Además, identifica asuntos insertados e implícitos en el contexto, abordando la relación entre éstos

Identifica y resume los problemas, dilemas o situaciones principales y explica por qué y cómo lo son.

Identifica y resume parcialmente los problemas, dilemas o situaciones principales y explica de forma limitada por qué y cómo lo son.

No identifica, resume, o explica el  problema principal o la pregunta. Representa los asuntos de forma inexacta e inapropiada

Distingue los tipos de planteamientos

 

Distingue claramente los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores. Además, reconoce aquellos que están implícitos en los supuestos y las implicaciones de las posiciones y argumentos presentados

Distingue los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores. Además, reconoce aquellos que están implícitos en los supuestos, pero no discute las implicaciones de las posiciones y argumentos presentados

Distingue parcialmente los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores

No distingue los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores

Interpreta el contenido

 

Ofrece interpretaciones precisas, exhaustivas y convincentes de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Ofrece interpretaciones de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Ofrece interpretaciones de algunos de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

No ofrece interpretaciones de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Font: Rúbrica para evaluar pensamiento crítico de la Universidad de Northeastern Ilinois, traducida y modificada por el personal de la Oficina de Evaluación del Aprendizaje Estudiantil.

http://cea-uprrp.weebly.com/uploads/1/0/0/1/10011830/pensamiento_crtico_-_rbricas_para_evaluar_pensamiento_crtico_-21_de_oct_de_2011.pdf

RECURSOS:

· Banc de Rúbriques: http://www.xtec.cat/web/curriculum/bancderubriques

· Pautes per fer una rúbrica amb l'alumnat: http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b526358e-1fe4-448d-bfbf-6f201b6598cf/Pautes%20per%20fer%20una%20r%C3%83%C2%83%C3%82%C2%BAbrica%20amb%20l%27alumnat.pdf

· Rubistar: Programa informàtic per a crear rúbriques: http://rubistar.4teachers.org/  

DESCRIPCIÓ:

La rúbrica és una matriu que valora criteris relacionats amb una competència en funció de quatre nivells d’assoliment. Cada criteri (descrit a la columna de l’esquerra) es concreta en quatre graus de compliment de la tasca, especificant què és el que es considera molt poc assolit, poc assolit, ben assolit, o molt ben assolit.

Tot i que els nivells es poden associar a una valoració numèrica, l’especial interès de la rúbrica és l’apreciació qualitativa.


COM ES FA?

Per crear un rúbrica, es poden seguir els següents passos (preferiblement de forma conjunta entre el professorat i l’alumnat):

  1. Identificar els objectius d’aprenentatge (entre 6 i 12, preferiblement) més rellevants associats a l’activitat educadora.
  2. Concretar quin seria el grau òptim d’assoliment de cada objectiu d’aprenentatge, en funció del nivell educatiu de l’alumnat.
  3. Graduar, tenint en compte aquest assoliment òptim, tres passes intermitges per arribar a l’òptim.


EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILITZAR-LA:

  • QUAN: La Rúbrica permet graduar la progressió de l’alumnat, ja que per cada ítem observat defineix 4 graus de compliment. Té un sentit especial, doncs, per processos educatius a mig o llarg termini. Pot servir per a una avaluació inicial, una avaluació intermitja, i una avaluació final, utilitzant el mateix instrument, i veient la progressió dins d’aquest.
  • QUÈ: Per afavorir l’”Aprendre a aprendre”, és molt recomanable, que la rúbrica es construeixi junt amb l’alumnat, de forma que aquest entengui els reptes associats als continguts que ha d’aprendre, o com a mínim, que conegui, des del principi de l’activitat, els continguts de la rúbrica.
  • QUI: Pel que fa a crear la rúbrica, les rúbriques poden estar preparades prèviament pel professorat, o construir-se juntament amb l’alumnat. Pot tenir sentit que la rúbrica estigui definida pel professorat unilateralment si s’utilitza una mateixa rúbrica a diferents classes, com a estándar compartit d’aprenentatge. També quan hi ha poc temps per a consensuar els criteris d’avaluació. Elaborar la rúbrica amb l’alumnat requereix de més temps, però permet que l’alumnat interioritzi millor el que s’espera de la seva feina. Pel que fa a aplicar la rúbrica per avaluar una tasca, és recomanable que sigui l’alumnat qui l’apliqui com a auto-avaluació (avaluació de la pròpia tasca) o com a avaluació entre iguals (avaluació d’una companya).

La rúbrica explicada per alumnes de l'Escola Roureda


EXEMPLE: Exemple de rúbrica per a valorar la competència en pensament crític

  • Criterios

Excelente

Satisfactorio

En progreso

Iniciado

Identifica y explica problemas, dilemas o situaciones

 

Identifica y resume claramente los problemas, dilemas o situaciones principales y explica detalladamente por qué y cómo lo son. Además, identifica asuntos insertados e implícitos en el contexto, abordando la relación entre éstos

Identifica y resume los problemas, dilemas o situaciones principales y explica por qué y cómo lo son.

Identifica y resume parcialmente los problemas, dilemas o situaciones principales y explica de forma limitada por qué y cómo lo son.

No identifica, resume, o explica el  problema principal o la pregunta. Representa los asuntos de forma inexacta e inapropiada

Distingue los tipos de planteamientos

 

Distingue claramente los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores. Además, reconoce aquellos que están implícitos en los supuestos y las implicaciones de las posiciones y argumentos presentados

Distingue los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores. Además, reconoce aquellos que están implícitos en los supuestos, pero no discute las implicaciones de las posiciones y argumentos presentados

Distingue parcialmente los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores

No distingue los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores

Interpreta el contenido

 

Ofrece interpretaciones precisas, exhaustivas y convincentes de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Ofrece interpretaciones de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Ofrece interpretaciones de algunos de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

No ofrece interpretaciones de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Font: Rúbrica para evaluar pensamiento crítico de la Universidad de Northeastern Ilinois, traducida y modificada por el personal de la Oficina de Evaluación del Aprendizaje Estudiantil.

http://cea-uprrp.weebly.com/uploads/1/0/0/1/10011830/pensamiento_crtico_-_rbricas_para_evaluar_pensamiento_crtico_-21_de_oct_de_2011.pdf

RECURSOS:

· Banc de Rúbriques: http://www.xtec.cat/web/curriculum/bancderubriques

· Pautes per fer una rúbrica amb l'alumnat: http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b526358e-1fe4-448d-bfbf-6f201b6598cf/Pautes%20per%20fer%20una%20r%C3%83%C2%83%C3%82%C2%BAbrica%20amb%20l%27alumnat.pdf

· Rubistar: Programa informàtic per a crear rúbriques: http://rubistar.4teachers.org/  

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Aprenentatge basat en problemes
Descripció de la tècnica didàctica

L'aprenentatge basat en problemes (APB) és una tècnica fonamentada en el constructivisme on l’alumnat és part activa en l’organització i resolució d’un problema plantejat pel professorat. Es parteix d’un conjunt d’activitats i propostes de treball entorn una situació, escenari o problema.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'anàlisi crítica de la realitat
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Portafoli

El portafoli com a instrument d’avaluació és un conjunt estructurat de documents (anotacions, anàlisis, reflexions, gràfiques, etc) que són elaborats per l’alumnat, amb la tutoria del docent, que s’ordenen de forma cronològica o temàtica, i que evidencien l’evolució, el progrés i el grau d’assoliment dels objectius plantejats, com també palesen les estratègies de cada estudiant per a la indagació, el pensament reflexiu, el rigor i l’anàlisi.

Per saber-ne més, clica aquí.

El portafoli com a instrument d’avaluació és un conjunt estructurat de documents (anotacions, anàlisis, reflexions, gràfiques, etc) que són elaborats per l’alumnat, amb la tutoria del docent, que s’ordenen de forma cronològica o temàtica, i que evidencien l’evolució, el progrés i el grau d’assoliment dels objectius plantejats, com també palesen les estratègies de cada estudiant per a la indagació, el pensament reflexiu, el rigor i l’anàlisi.

Per saber-ne més, clica aquí.

Assemblea
Recursos necessaris

Formalment l’assemblea permet molta ductilitat. Pot fer-se a l’aula, al centre (involucrant diferents nivells), i fins i tot a nivell d’entorn en espais de participació comunitària.

Depenent de l’enfocament que se li vulgui donar, podran fer falta materials per a les votacions, com un recipient i paperetes. Però les opcions són infinites.

El temps dependrà del temps que cada docent i centre consideri. No pot coartar-se la discussió grupal, i caldrà un mínim de cinc minuts d’introducció als temes de discussió. Depenent de la complexitat dels temes per discutir la introducció haurà de ser més o menys extensa.

Característiques dels agents implicats
És aconsellable que el grup estigui cohesionat per tal de potenciar al màxim la capacitat transformadora de les assemblees. Ara bé, es poden emprar activitats complementàries per tal de millorar la cohesió i, sobretot, donar importància i rellevància a les assemblees; permetent que els resultats canviïn formes de funcionament d’aula i, en la mesura del possible, de centre. Només així, en grups que no gosin d’una cohesió molt elevada, les assemblees podran aspirar a ser plenament efectives.
Context

L’Assemblea és un mètode mil·lenari, que ja s’emprava a l’antiguitat clàssica per a prendre decisions sobre la metròpolis. La diversitat és l’element distintiu de l’assemblea, ja que no hi ha “una forma autèntica” d’emprar-la, sinó que la multiplicitat de formes de desenvolupament assembleàries existents són una manifestació d’uns mateixos valors vehiculars: la democràcia i la igualtat de drets.

Descripció de la tècnica didàctica

L’assemblea té com a finalitat principal que l’alumnat i el professorat analitzin, reflexionin i debatin sobre tot tipus de temes vinculats amb la convivència i les tasques escolars. Dóna lloc que tant el professorat com l’alumnat expressin les seves pròpies idees i opinions sense cap tipus de repressió per arribar a un consens entre tots.

Es basa en una discussió sobre un tema (degudament introduït amb anterioritat), i que té relació amb el desenvolupament periòdic com a grup. Les qüestions són discutides per tal de proposar canvis i evolucions progressives en les dinàmiques de grup.

Cal que els processos d’assemblea tinguin continuïtat. No es pot tractar d’una pràctica puntual, ja que el prestigi i la transcendència que aquestes tinguin de cara al dia a dia dels participants serà crucial per a que funcionin de forma efectiva.

Cal explicar als alumnes molt bé el funcionament, i deixar clares les ocasions en les que es duran a terme assemblees, quines conseqüències tindran en el funcionament periòdic del grup i de futures sessions, etc.

El desenvolupament habitual és la introducció dels punts dels dia, la discussió, les votacions o posada en comú per al consens, i l’establiment de decisions.

Ara bé, cal tenir en comptes dues coses: que no es tracta d’un encontre social. És important que es concebi com una forma de decisió col·lectiva i en cooperació, i que serveix per a avançar com a grup i discutir aspectes importants de la vida comuna de forma ordenada i productiva. En segon lloc, que qualsevol model de funcionament d’assemblea és només una opció i, en el fons, provisional, ja que les assemblees poden acabar modificant les pròpies formes de funcionament sempre i quant impliquin:

-          Les mateixes oportunitats de participació per a tots els alumnes.

-          La participació des del respecte a totes les opcions com a condició innegociable.

-          El caràcter vinculant de les decisions preses quant al funcionament del grup.


Més informació:

La Asamblea, una invitación al Diálogo

Asambleas de Clase (Diario de la Educación)


Justificació

Serveix, sobretot per a fer prendre consciència del paper que es té a nivell individual en les decisions col·lectives, però també de la necessitat de cooperar i treballar plegats per tal de dur a terme canvis i millores.

Contribució a l’Educació per al desenvolupament i la justícia global

Serveixen, sobretot, per treballar la ciutadania crítica, la governança, els drets humans, i la cultura de Pau. També es pot emprar per a ressaltar processos invisibles a nivell grupal, fent aflorar discussions per tal de fer-los aflorar.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
  • Centre
  • Entorn
Termini
  • Curt termini
Edats
  • Cicle inicial de primària
  • Cicle mitjà de primària
  • Cicle superior de primària
  • 1r i 2n ESO
  • 3r i 4t ESO
Quins eixos temàtics penses que pot contribuir a treballar de forma més específica aquesta tècnica?
  • Cultura de pau
  • Drets humans, ciutadania i governança
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Continguts vinculats