Contingut d'Aprenentatge Primària
Valoració de les responsabilitats i les conseqüències que es deriven de les pròpies decisions
Objectiu eix

Esdevenir persones participatives i actives, capaces de prendre decisions orientades a respectar i defensar els drets humans i la convivència democràtica.

Objectiu bloc

Participar de forma activa, responsable i compromesa en la construcció i respecte de les normes de convivència, la presa de decisions i  la realització de projectes en  l’àmbit escolar, familiar i en l’entorn proper.

Criteris d'avaluació

Valoren les responsabilitats i les conseqüències que es deriven de les pròpies decisions

Tipus
  • Contingut específic
Eix
  • Drets Humans, Ciutadania i Governança Drets Humans, Ciutadania i Governança
Bloc
  • D Participació democràtica i ciutadania
Etapa
  • Primària Primària
Cicle
  • Cicle Superior Primària
Competències
  • Competència d´autonomia i iniciativa personal Competència d'autonomia i iniciativa personal
  • Competència social i ciutadana Competència social i ciutadana
Recomanacions pedagògiques
Anàlisi crítica de conflictes
Descripció de la tècnica didàctica

Es presenten temes personals o socials trets de la realitat quotidiana que impliquen conflictes, perquè s’exposin les raons que tenen les persones que hi estan implicades, s’analitzin les conductes i s’adoptin vies o mecanismes per intentar millorar la situació conflictiva. Aquesta tècnica obliga a l’alumnat a elaborar els seus propis arguments i exposar les seves actituds davant situacions reals. És interessant donar importància a situacions de conflicte interpersonal o social properes a la realitat escolar i avançar progressivament a situacions més llunyanes.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'anàlisi crítica de la realitat
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Dilema moral
Descripció de la tècnica didàctica

El dilema moral és una narració breu en la qual es planteja una situació problemàtica que presenta un conflicte de valors, ja que el problema moral que exposa té diferents solucions possibles que entren en conflicte unes amb les altres. Aquesta dificultat per triar una solució obliga a un raonament moral sobre els valors que estan en joc, exigint una reflexió sobre el grau d’importància que es donen als valors propis.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'anàlisi crítica de la realitat
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Rúbrica1

DESCRIPCIÓ:

La rúbrica és una matriu que valora criteris relacionats amb una competència en funció de quatre nivells d’assoliment. Cada criteri (descrit a la columna de l’esquerra) es concreta en quatre graus de compliment de la tasca, especificant què és el que es considera molt poc assolit, poc assolit, ben assolit, o molt ben assolit.

Tot i que els nivells es poden associar a una valoració numèrica, l’especial interès de la rúbrica és l’apreciació qualitativa.


COM ES FA?

Per crear un rúbrica, es poden seguir els següents passos (preferiblement de forma conjunta entre el professorat i l’alumnat):

  1. Identificar els objectius d’aprenentatge (entre 6 i 12, preferiblement) més rellevants associats a l’activitat educadora.
  2. Concretar quin seria el grau òptim d’assoliment de cada objectiu d’aprenentatge, en funció del nivell educatiu de l’alumnat.
  3. Graduar, tenint en compte aquest assoliment òptim, tres passes intermitges per arribar a l’òptim.


EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILITZAR-LA:

  • QUAN: La Rúbrica permet graduar la progressió de l’alumnat, ja que per cada ítem observat defineix 4 graus de compliment. Té un sentit especial, doncs, per processos educatius a mig o llarg termini. Pot servir per a una avaluació inicial, una avaluació intermitja, i una avaluació final, utilitzant el mateix instrument, i veient la progressió dins d’aquest.
  • QUÈ: Per afavorir l’”Aprendre a aprendre”, és molt recomanable, que la rúbrica es construeixi junt amb l’alumnat, de forma que aquest entengui els reptes associats als continguts que ha d’aprendre, o com a mínim, que conegui, des del principi de l’activitat, els continguts de la rúbrica.
  • QUI: Pel que fa a crear la rúbrica, les rúbriques poden estar preparades prèviament pel professorat, o construir-se juntament amb l’alumnat. Pot tenir sentit que la rúbrica estigui definida pel professorat unilateralment si s’utilitza una mateixa rúbrica a diferents classes, com a estándar compartit d’aprenentatge. També quan hi ha poc temps per a consensuar els criteris d’avaluació. Elaborar la rúbrica amb l’alumnat requereix de més temps, però permet que l’alumnat interioritzi millor el que s’espera de la seva feina. Pel que fa a aplicar la rúbrica per avaluar una tasca, és recomanable que sigui l’alumnat qui l’apliqui com a auto-avaluació (avaluació de la pròpia tasca) o com a avaluació entre iguals (avaluació d’una companya).

La rúbrica explicada per alumnes de l'Escola Roureda


EXEMPLE: Exemple de rúbrica per a valorar la competència en pensament crític

  • Criterios

Excelente

Satisfactorio

En progreso

Iniciado

Identifica y explica problemas, dilemas o situaciones

 

Identifica y resume claramente los problemas, dilemas o situaciones principales y explica detalladamente por qué y cómo lo son. Además, identifica asuntos insertados e implícitos en el contexto, abordando la relación entre éstos

Identifica y resume los problemas, dilemas o situaciones principales y explica por qué y cómo lo son.

Identifica y resume parcialmente los problemas, dilemas o situaciones principales y explica de forma limitada por qué y cómo lo son.

No identifica, resume, o explica el  problema principal o la pregunta. Representa los asuntos de forma inexacta e inapropiada

Distingue los tipos de planteamientos

 

Distingue claramente los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores. Además, reconoce aquellos que están implícitos en los supuestos y las implicaciones de las posiciones y argumentos presentados

Distingue los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores. Además, reconoce aquellos que están implícitos en los supuestos, pero no discute las implicaciones de las posiciones y argumentos presentados

Distingue parcialmente los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores

No distingue los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores

Interpreta el contenido

 

Ofrece interpretaciones precisas, exhaustivas y convincentes de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Ofrece interpretaciones de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Ofrece interpretaciones de algunos de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

No ofrece interpretaciones de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Font: Rúbrica para evaluar pensamiento crítico de la Universidad de Northeastern Ilinois, traducida y modificada por el personal de la Oficina de Evaluación del Aprendizaje Estudiantil.

http://cea-uprrp.weebly.com/uploads/1/0/0/1/10011830/pensamiento_crtico_-_rbricas_para_evaluar_pensamiento_crtico_-21_de_oct_de_2011.pdf

RECURSOS:

· Banc de Rúbriques: http://www.xtec.cat/web/curriculum/bancderubriques

· Pautes per fer una rúbrica amb l'alumnat: http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b526358e-1fe4-448d-bfbf-6f201b6598cf/Pautes%20per%20fer%20una%20r%C3%83%C2%83%C3%82%C2%BAbrica%20amb%20l%27alumnat.pdf

· Rubistar: Programa informàtic per a crear rúbriques: http://rubistar.4teachers.org/  

DESCRIPCIÓ:

La rúbrica és una matriu que valora criteris relacionats amb una competència en funció de quatre nivells d’assoliment. Cada criteri (descrit a la columna de l’esquerra) es concreta en quatre graus de compliment de la tasca, especificant què és el que es considera molt poc assolit, poc assolit, ben assolit, o molt ben assolit.

Tot i que els nivells es poden associar a una valoració numèrica, l’especial interès de la rúbrica és l’apreciació qualitativa.


COM ES FA?

Per crear un rúbrica, es poden seguir els següents passos (preferiblement de forma conjunta entre el professorat i l’alumnat):

  1. Identificar els objectius d’aprenentatge (entre 6 i 12, preferiblement) més rellevants associats a l’activitat educadora.
  2. Concretar quin seria el grau òptim d’assoliment de cada objectiu d’aprenentatge, en funció del nivell educatiu de l’alumnat.
  3. Graduar, tenint en compte aquest assoliment òptim, tres passes intermitges per arribar a l’òptim.


EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILITZAR-LA:

  • QUAN: La Rúbrica permet graduar la progressió de l’alumnat, ja que per cada ítem observat defineix 4 graus de compliment. Té un sentit especial, doncs, per processos educatius a mig o llarg termini. Pot servir per a una avaluació inicial, una avaluació intermitja, i una avaluació final, utilitzant el mateix instrument, i veient la progressió dins d’aquest.
  • QUÈ: Per afavorir l’”Aprendre a aprendre”, és molt recomanable, que la rúbrica es construeixi junt amb l’alumnat, de forma que aquest entengui els reptes associats als continguts que ha d’aprendre, o com a mínim, que conegui, des del principi de l’activitat, els continguts de la rúbrica.
  • QUI: Pel que fa a crear la rúbrica, les rúbriques poden estar preparades prèviament pel professorat, o construir-se juntament amb l’alumnat. Pot tenir sentit que la rúbrica estigui definida pel professorat unilateralment si s’utilitza una mateixa rúbrica a diferents classes, com a estándar compartit d’aprenentatge. També quan hi ha poc temps per a consensuar els criteris d’avaluació. Elaborar la rúbrica amb l’alumnat requereix de més temps, però permet que l’alumnat interioritzi millor el que s’espera de la seva feina. Pel que fa a aplicar la rúbrica per avaluar una tasca, és recomanable que sigui l’alumnat qui l’apliqui com a auto-avaluació (avaluació de la pròpia tasca) o com a avaluació entre iguals (avaluació d’una companya).

La rúbrica explicada per alumnes de l'Escola Roureda


EXEMPLE: Exemple de rúbrica per a valorar la competència en pensament crític

  • Criterios

Excelente

Satisfactorio

En progreso

Iniciado

Identifica y explica problemas, dilemas o situaciones

 

Identifica y resume claramente los problemas, dilemas o situaciones principales y explica detalladamente por qué y cómo lo son. Además, identifica asuntos insertados e implícitos en el contexto, abordando la relación entre éstos

Identifica y resume los problemas, dilemas o situaciones principales y explica por qué y cómo lo son.

Identifica y resume parcialmente los problemas, dilemas o situaciones principales y explica de forma limitada por qué y cómo lo son.

No identifica, resume, o explica el  problema principal o la pregunta. Representa los asuntos de forma inexacta e inapropiada

Distingue los tipos de planteamientos

 

Distingue claramente los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores. Además, reconoce aquellos que están implícitos en los supuestos y las implicaciones de las posiciones y argumentos presentados

Distingue los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores. Además, reconoce aquellos que están implícitos en los supuestos, pero no discute las implicaciones de las posiciones y argumentos presentados

Distingue parcialmente los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores

No distingue los tipos de planteamientos basados en hechos, conceptos y valores

Interpreta el contenido

 

Ofrece interpretaciones precisas, exhaustivas y convincentes de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Ofrece interpretaciones de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Ofrece interpretaciones de algunos de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

No ofrece interpretaciones de los elementos fundamentales que forman parte de los problemas, situaciones o dilemas planteados.

Font: Rúbrica para evaluar pensamiento crítico de la Universidad de Northeastern Ilinois, traducida y modificada por el personal de la Oficina de Evaluación del Aprendizaje Estudiantil.

http://cea-uprrp.weebly.com/uploads/1/0/0/1/10011830/pensamiento_crtico_-_rbricas_para_evaluar_pensamiento_crtico_-21_de_oct_de_2011.pdf

RECURSOS:

· Banc de Rúbriques: http://www.xtec.cat/web/curriculum/bancderubriques

· Pautes per fer una rúbrica amb l'alumnat: http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b526358e-1fe4-448d-bfbf-6f201b6598cf/Pautes%20per%20fer%20una%20r%C3%83%C2%83%C3%82%C2%BAbrica%20amb%20l%27alumnat.pdf

· Rubistar: Programa informàtic per a crear rúbriques: http://rubistar.4teachers.org/  

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Autobiografia
Descripció de la tècnica didàctica

L'autobiografia és una tècnica que combina la redacció personal de textos autobiogràfics amb la lectura i comentari de grup. La idea de poder compartir aquestes lectures ajuda a ser conscient dels diferents recorreguts vitals, segons els païs, geografia, estructura familiar, ètnia, cultura i religió.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'autoconeixement i el desenvolupament personal
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Diari d'aula

Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu  que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.

Per saber-ne més, clica aquí

Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu  que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.

Per saber-ne més, clica aquí

Portafoli

El portafoli com a instrument d’avaluació és un conjunt estructurat de documents (anotacions, anàlisis, reflexions, gràfiques, etc) que són elaborats per l’alumnat, amb la tutoria del docent, que s’ordenen de forma cronològica o temàtica, i que evidencien l’evolució, el progrés i el grau d’assoliment dels objectius plantejats, com també palesen les estratègies de cada estudiant per a la indagació, el pensament reflexiu, el rigor i l’anàlisi.

Per saber-ne més, clica aquí.

El portafoli com a instrument d’avaluació és un conjunt estructurat de documents (anotacions, anàlisis, reflexions, gràfiques, etc) que són elaborats per l’alumnat, amb la tutoria del docent, que s’ordenen de forma cronològica o temàtica, i que evidencien l’evolució, el progrés i el grau d’assoliment dels objectius plantejats, com també palesen les estratègies de cada estudiant per a la indagació, el pensament reflexiu, el rigor i l’anàlisi.

Per saber-ne més, clica aquí.

Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

Contingut
Identificació dels trets d’identitat i dels interessos personals i dels altres. Expressió de les emocions pròpies i autoregulació de la conducta, desenvolupant l’autoestima
Pàgina referència document currículum
113
Competència
  • Competència d'autonomia i iniciativa personal
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum primària Catalunya
Cicle
  • Cicle Superior Primària
Etapa
  • Primària

Contingut
Desenvolupament de les capacitats emocionals i cognitives de presa de decisions, valorant la dignitat, la llibertat i la responsabilitat, així com el desenvolupament de l’autonomia personal
Pàgina referència document currículum
113
Competència
  • Competència d'autonomia i iniciativa personal
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum primària Catalunya
Cicle
  • Cicle Superior Primària
Etapa
  • Primària
Continguts vinculats