Contingut d'Aprenentatge Primària
Interès i voluntat per participar de forma responsable i compromesa en les tasques escolars
Objectiu eix

Esdevenir persones participatives i actives, capaces de prendre decisions orientades a respectar i defensar els drets humans i la convivència democràtica.

Objectiu bloc

Participar de forma activa, responsable i compromesa en la construcció i respecte de les normes de convivència, la presa de decisions i  la realització de projectes en  l’àmbit escolar, familiar i en l’entorn proper.

Criteris d'avaluació

S’interessen i mostren voluntat per  participar de forma responsable i compromesa en les  tasques escolars

Tipus
  • Contingut específic
Eix
  • Drets Humans, Ciutadania i Governança Drets Humans, Ciutadania i Governança
Bloc
  • D Participació democràtica i ciutadania
Etapa
  • Primària Primària
Cicle
  • Cicle Inicial Primària
Competències
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual Competència comunicativa lingüística i audiovisual
  • Competència d´autonomia i iniciativa personal Competència d'autonomia i iniciativa personal
  • Competència social i ciutadana Competència social i ciutadana
Recomanacions pedagògiques
Dinàmiques de grup
Descripció de la tècnica didàctica

La dinàmica de grups posa la seva atenció en el comportament de les persones en un grup i es proposa aprofundir en els factors que augmenten l’eficiència d’un grup o que poden contribuir a resoldre els problemes dintre del grup. Així, doncs, les dinàmiques de grup són el conjunt de mitjans, instruments i procediments que, aplicats al treball en grup, serveixen per desenvolupar la seva eficàcia, fer realitat les seves potencialitats, estimular l’acció i el funcionament del grup per aconseguir els propis objectius.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'autoconeixement i el desenvolupament personal
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Treball cooperatiu
Descripció de la tècnica didàctica

El treball cooperatiu és una tècnica que parteix de l’organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques proposades i aprofundir en el seu propi procés d’aprenentatge.  Aquesta tècnica posa especial èmfasi en l’aprenentatge de certes habilitats socials, sense les qualsno es pot assegurar un bon funcionament. És aconsellable implementar el treball cooperatiu de manera progressiva, ja que per treballar cooperativament amb èxit és necessari que tant el professorat com l’alumnat se sentin segurs i confiats.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies d'interdependència positiva
Àmbit
  • Aula
  • Centre
Termini
  • Curt termini
  • Mig termini
Instruments d'avaluació
Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Diari d'aula

Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu  que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.

Per saber-ne més, clica aquí

Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu  que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.

Per saber-ne més, clica aquí

Coneixement del medi natural, social i cultural

Contingut
Reconeixement de la importància de la participació i coresponsabilitat en les tasques de la vida domèstica, escolar i social, superant estereotips sexistes.
Pàgina referència document currículum
82
Competència
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum primària Catalunya
Cicle
  • Cicle Inicial Primària
Etapa
  • Primària

Contingut
Manteniment de la neteja i col·laboració en l’ordre i l’estalvi de materials a l’escola
Pàgina referència document currículum
83
Competència
  • Competència d'autonomia i iniciativa personal
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum primària Catalunya
Cicle
  • Cicle Inicial Primària
Etapa
  • Primària
Àmbit de llengües Llengua catalana i literatura

Contingut
Participació activa en interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativa de l’aula, tant les referides a gestió, organització, discussió dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicació de vivències personals, com les derivades de situacions d’ensenyament i aprenentatge, amb respecte per les normes que regeixen la interacció oral (torns de paraula, to de veu, ritme).
Pàgina referència document currículum
Pàgina 40
Competència
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
  • Competència d'autonomia i iniciativa personal
Referència
  • Currículum primària Catalunya
Cicle
  • Cicle Inicial Primària
Etapa
  • Primària
Continguts vinculats