Contingut d'aprenentatge Secundària
Assumpció de l’ús de diferents actituds cooperatives, solidàries i crítiques davant de situacions de discriminació per motiu de gènere, sexe i opció afectivasexual
Objectiu eix

 Promoure una ciutadania que potenciï l’equitat entre homes i dones i l’eliminació de tota mena de discriminació per qüestió de gènere, sexe i opció afectivasexual.

Criteris d'avaluació

Assumeixen la importància de l’ús d’actituds cooperatives, solidàries i crítiques davant situacions de discriminació.

Tipus
  • Contingut específic
Eix
  • Gènere Gènere
Bloc
  • G Estereotips, prejudicis i discriminacions
Etapa
  • Secundària Secundària
Cicle
  • Primer i Segon Curs Secundària
Recomanacions pedagògiques
Anàlisi crítica de conflictes
Descripció de la tècnica didàctica

Es presenten temes personals o socials trets de la realitat quotidiana que impliquen conflictes, perquè s’exposin les raons que tenen les persones que hi estan implicades, s’analitzin les conductes i s’adoptin vies o mecanismes per intentar millorar la situació conflictiva. Aquesta tècnica obliga a l’alumnat a elaborar els seus propis arguments i exposar les seves actituds davant situacions reals. És interessant donar importància a situacions de conflicte interpersonal o social properes a la realitat escolar i avançar progressivament a situacions més llunyanes.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'anàlisi crítica de la realitat
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Treball cooperatiu
Descripció de la tècnica didàctica

El treball cooperatiu és una tècnica que parteix de l’organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques proposades i aprofundir en el seu propi procés d’aprenentatge.  Aquesta tècnica posa especial èmfasi en l’aprenentatge de certes habilitats socials, sense les qualsno es pot assegurar un bon funcionament. És aconsellable implementar el treball cooperatiu de manera progressiva, ja que per treballar cooperativament amb èxit és necessari que tant el professorat com l’alumnat se sentin segurs i confiats.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies d'interdependència positiva
Àmbit
  • Aula
  • Centre
Termini
  • Curt termini
  • Mig termini
Instruments d'avaluació
Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Diari d'aula

Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu  que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.

Per saber-ne més, clica aquí

Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu  que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.

Per saber-ne més, clica aquí

Cooperatiu per grups d'experts
Recursos necessaris

Ordinadors (si escau)

Llibres (si escau)

Característiques dels agents implicats

El context d’aplicació d’aquesta tècnica és el de sessió-classe. És important que l’aplicació s’enfoqui a una posada en pràctica a curt termini, ja que és una tècnica que requereix una bona organització del grup classe. A més, requereix un treball previ per tal de controlar les valoracions finals que els grups han de fer de les exposicions dels seus companys.

Descripció de la tècnica didàctica

El treball cooperatiu per experts consisteix en una tècnica didàctica on l’alumnat es divideix en grups de treball cooperatius heterogenis en quant a sexe i aptituds, formats per un nombre de persones que varia de tres a sis. Tots els grups treballen el mateix tema que ha estat dividit en tantes parts com a membres formen el mateix. Cada membre del grup es responsabilitza de la seva part per completar-la, aprendre-la i ensenyar-la als altres. Els components dels diferents grups que es troben treballant la mateixa part, es reuneixen per discutir-la, posar en comú les seves idees i discrepàncies, en el que es denomina grup d’experts. Una vegada finalitzat el treball com a grup d'experts, tornen al seu grup de referència –després d'haver assimilat els continguts d'aprenentatge que els corresponen- i ensenyen als altres els diferents aspectes que van aprendre i el procés dut a terme en el grup d'experts. S'estableix així una interdependència extrema entre els membres del grup per realitzar la tasca.

Es prepara un tema que s’introdueix i s’esquematitza en diversos elements del mateix, o bé es preparen diversos temes diferents.  La qüestió es separar el grup classe en subgrups que treballaran, a partir de fitxes o d’altres fonts d’informació (ordinadors, llibres, etc.).

Els petits grups aprofundiran en els diversos temes o aspectes i posteriorment es formaran altres subgrups formats per un membre de cada un dels primers subgrups. En aquests segons subgrups, cada un dels seus integrants exposarà a la resta de companys tot allò que considera elemental del què ha treballat en el primer subgrup. Si els temes o elements a aprofundir són molt extensos, caldrà deixar espai de dues sessions diferents, o donar un mínim de una hora per a que els primers subgrups hi aprofundeixin.  És important que els participants tinguin temps d’aprofundir en el material, si no, la tècnica no serveix de forma completa.


Justificació

L’objectiu és aconseguir l’adquisició i cristal·lització del coneixement, al mateix temps que aquest procés es proposat des d’una perspectiva cooperativa i de compartició de coneixement.

Contribució a l’Educació per al desenvolupament i la justícia global

Especialment recomanat per a treballar aspectes cognitivament complexos, nocions teòriques de difícil comprensió, etc. Aprendre i explicar és aprendre dues vegades, i d’aquesta manera s’aborden les nocions més complexes dels eixos temàtics de l’EpD amb més garanties.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies d'interdependència positiva
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Edats
  • Cicle superior de primària
  • 1r i 2n ESO
  • 3r i 4t ESO
Quins eixos temàtics penses que pot contribuir a treballar de forma més específica aquesta tècnica?
  • Gènere
  • Cultura de pau
  • Drets humans, ciutadania i governança
  • Sostenibilitat econòmica i social
  • Medi ambient
  • Interculturalitat
Instruments d'avaluació
Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Base d'orientació

Uns instruments útils ideats per avaluar i regular l’aprenentatge són les bases d'orientació, anomenades així perquè la seva finalitat és que orientin l'alumnat en la seva tasca. De vegades, també se les anomena "guies de navegació" o "cartes d'estudi". Habitualment, una bona pregunta per generar aquest tipus de produccions és: "En què hem de pensar o què hem de fer per realitzar un determinat tipus de tasques?". L'avaluació de la qualitat d’aquestes bases d'orientació serà objectiu prioritari del procés d'aprenentatge perquè, de fet, resumeixen el coneixement que els estudiants hauran d’interioritzar, és a dir, retenir a la memòria de manera que es pugui activar quan calgui. Cada estudiant ha d'elaborar la seva pròpia base d'orientació, tot i que en alguns casos ho farà a partir d’un procés de construcció conjunt entre tot el grup-classe i en d’altres serà més individual.

Per saber-ne més, clica aquí.

Uns instruments útils ideats per avaluar i regular l’aprenentatge són les bases d'orientació, anomenades així perquè la seva finalitat és que orientin l'alumnat en la seva tasca. De vegades, també se les anomena "guies de navegació" o "cartes d'estudi". Habitualment, una bona pregunta per generar aquest tipus de produccions és: "En què hem de pensar o què hem de fer per realitzar un determinat tipus de tasques?". L'avaluació de la qualitat d’aquestes bases d'orientació serà objectiu prioritari del procés d'aprenentatge perquè, de fet, resumeixen el coneixement que els estudiants hauran d’interioritzar, és a dir, retenir a la memòria de manera que es pugui activar quan calgui. Cada estudiant ha d'elaborar la seva pròpia base d'orientació, tot i que en alguns casos ho farà a partir d’un procés de construcció conjunt entre tot el grup-classe i en d’altres serà més individual.

Per saber-ne més, clica aquí.

Continguts vinculats