Contingut d'aprenentatge Primària
Ús de diferents conductes i relacions interpersonals basades en el respecte, el diàleg i la igualtat
Objectiu eix

Desenvolupar les capacitats necessàries per promoure els valors d’una ciutadania equitativa entre homes i dones, així com una actitud contrària a les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació per motiu de gènere, sexe o opció afectivosexual. 

Objectiu bloc

Respectar la pluralitat d’identitats de gènere, identitats sexuals i opcions afectivosexuals existents en les societats plurals, així com conèixer les causes i les conseqüències de l’existència de les diferències i desigualtats socials per motiu de gènere, sexe o opció afectivosexual.

Criteris d'avaluació

Interactuen amb diferents conductes i relacions interpersonals basades en el respecte, el diàleg i la igualtat.

Tipus
  • Contingut específic
Eix
  • Gènere Gènere
Bloc
  • G Pluralitat d’identitats de gènere, identitats sexuals i opcions afectivosexuals
Etapa
  • Primària Primària
Cicle
  • Cicle Superior Primària
Competències
  • Competència d´autonomia i iniciativa personal Competència d'autonomia i iniciativa personal
  • Competència social i ciutadana Competència social i ciutadana
Recomanacions pedagògiques
Debat
Descripció de la tècnica didàctica

Es tracta d’una tècnica didàctica que es caracteritza per un intercanvi d’idees i argumentacions sobre una temàtica, realitzat per un grup, sota la conducció d’una persona que fa de guia o moderador. La discussió pot organitzar-se entorn a qualsevol qüestió sobre la que existeixin dos o més perspectives. En aquest sentit, el debat consisteix en que la meitat del grup ha d’actuar com a defensor de la qüestió plantejada i l’altra meitat com a detractora. 

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Seminari
Descripció de la tècnica didàctica

L’objectiu principal del seminari és que l’alumnat aprengui a reflexionar, que adopti un comportament actiu i que aprengui a debatre en grup i a defensar les seves postures a través d’anàlisi d’un tema determinat. La tasca dels components d’un seminari és indagar, consultar, buscar fonts bibliogràfiques i experiències que guiïn fins a arribar a establir conclusions.  Aquest està format per un nombre determinat de persones (no més de 12 ni menys de 5), les quals tenen uns coneixements comuns i un nivell semblant. El tema de treball ha de ser relativament nou. La responsabilitat dels resultats recau completament en cada un dels membres del grup, ja que no ha d’haver-hi jerarquies. Sol tenir un coordinador/a que pot ser fix o rotatiu (també hi pot haver un coordinador/a que té més experiència sobre el tema tractat). El seminari pot durar dies, semanesi, fins i tot mesos, amb sessions lanificades d’una periodicitat establerta.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Mig termini
Instruments d'avaluació
Carpeta d'aprenentatge

La carpeta d'aprenentatge permet recollir les diferents activitats que fa l’alumnat al llarg de l’aprenentatge d’un tema, els seus objectius i les reflexions sobre el que encara no sap prou bé, què farà per revisar els errors i què va millorant a mesura que avança en el coneixement. Inclou també els resultats de les activitats d’avaluació amb finalitat qualificadora i a partir de totes les dades recollides es dedueix la qualificació final que acredita els aprenentatges, que té la qualitat de ser molt transparent per a l’alumnat.

Per saber-ne més, clica aquí.

La carpeta d'aprenentatge permet recollir les diferents activitats que fa l’alumnat al llarg de l’aprenentatge d’un tema, els seus objectius i les reflexions sobre el que encara no sap prou bé, què farà per revisar els errors i què va millorant a mesura que avança en el coneixement. Inclou també els resultats de les activitats d’avaluació amb finalitat qualificadora i a partir de totes les dades recollides es dedueix la qualificació final que acredita els aprenentatges, que té la qualitat de ser molt transparent per a l’alumnat.

Per saber-ne més, clica aquí.

Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

Contingut
Identificació i desenvolupament de sentiments favorables als valors cívics de la societat democràtica (respecte, tolerància, participació, solidaritat, convivència, compromís, justícia, igualtat, llibertat) i aplicació en situacions de convivència dins l’entorn immediat (família, veïnatge, amistats), entre iguals i en les relacions intergeneracionals
Pàgina referència document currículum
113
Competència
  • Competència d'autonomia i iniciativa personal
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum primària Catalunya
Cicle
  • Cicle Superior Primària
Etapa
  • Primària
Continguts vinculats