Contingut d'aprenentatge Secundària
Proposta i disseny de diferents eines, mecanismes i recursos per detectar i prevenir comportaments i/o situacions de discriminació, exclusió, dominació o violència envers les persones i grups per motiu del seu origen o pertinença
Objectiu eix

Ser persones obertes, responsables, crítiques i compromeses en la construcció de relacions interculturals basades en l’equitat, la justícia i la inclusió social, rebutjant els prejudicis, estereotips i qualsevol tipus de discriminació per motius d’origen o pertinença.

Objectiu bloc

Rebutjar els estereotips i prejudicis tant propis com presents en l’entorn social i en els mitjans de comunicació i denunciar les situacions de discriminació, dominació i violència per motiu d’origen o pertinença.

Criteris d'avaluació

Proposen i dissenyen diferents eines, mecanismes i recursos per detectar i prevenir comportaments i/o situacions de discriminació, exclusió, dominació o violència envers les persones i grups per motiu del seu origen o pertinença.

Tipus
  • Contingut de final d'etapa
Eix
  • Interculturalitat Interculturalitat
Bloc
  • I Estereotips, prejudicis i discriminacions
Etapa
  • Secundària Secundària
Cicle
  • Primer i Segon Curs Secundària
Recomanacions pedagògiques
Campanya de sensibilització
Descripció de la tècnica didàctica

La campanya de sensibilització és una proposta d'ampli abast que pretén, en primer lloc, despertar i activar la sensibilitat moral de les persones cap a un tema carregat de valors; en segon lloc, analitzar el tema en tota la seva profunditat; en tercer lloc, reflexionar sobre les accions que s'estan realitzat actualment; i finalment, motivar que es generin propostes diferents per generar un canvi i una millora de la situació actual. 

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'anàlisi crítica de la realitat
  • Estratègies d'interdependència positiva
  • Estratègies per a la transformació social i el desenvolupament comunitari
Àmbit
  • Centre
  • Entorn
Termini
  • Mig termini
  • Llarg termini
Instruments d'avaluació
Contractes didàctics

Un contracte didàctic és un document que organitza les situacions d’aprenentatge o de comportament, en virtut del qual una o vàries persones es comprometen, després d’una negociació, a portar a terme els acords als quals han arribat per assolir uns objectius que poden ser de caire cognitiu, metodològic o de comportament. El contracte didàctic és un instrument que permet, per una banda, promoure la responsabilitat de l’alumnat en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, per una altra, fomentar la capacitat d’autoavaluació i pensament crític de l’alumnat.

Per saber-ne més, clica aquí.

Un contracte didàctic és un document que organitza les situacions d’aprenentatge o de comportament, en virtut del qual una o vàries persones es comprometen, després d’una negociació, a portar a terme els acords als quals han arribat per assolir uns objectius que poden ser de caire cognitiu, metodològic o de comportament. El contracte didàctic és un instrument que permet, per una banda, promoure la responsabilitat de l’alumnat en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, per una altra, fomentar la capacitat d’autoavaluació i pensament crític de l’alumnat.

Per saber-ne més, clica aquí.

Phillips 6/6
Descripció de la tècnica didàctica

Philip 6/6 és una tècnica didàctica que es basa en l'organització grupal per tal d'elaborar i intercanviar informació a través d'una bona gestió del temps. A grans trets el seu funcionament és el següent:

a) Es formen grups de 6 persones.

b) Es nomena a un coordinador/a.

c) Tots tenen un minuts per donar la seva opinió sobre un tema (sis persones/sis minuts, és possible disminuir el temps i les persones però no és aconsellable augmentar-lo).

d) Es fa una reflexió posterior.

e) Els coordinadors/es llegeixen els informes i es fa a la pissarra una síntesi de les conclusions.

És una tècnica interessant per prendre decisions, per conèixer els coneixements previs o per obtenir l’opinió general del grup en poc temps, confrontar o intercanviar opinions i permetre intervenir a totes les persones del grup. És una proposta adequada en grups grans.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
Termini
  • Curt termini
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Qui tinc davant?

Activitat adaptada a partir de l'activitat "Qui tinc darrere?" del Manual d'Eduació en Drets Humans "Petit Compass".

Va ser adaptada per 3 educadores (Begoña Carrera, Montse López i Núria Gómez) en el marc d'el projecte sobre Perspectiva de gènere i Interculturalitat anomenat "Ni uniformes ni etiquetes", de la Fundació Akwaba. L'activitat es troba en una tercera sessió dins de la primera fase del projecte on es dóna molta importància a l'ús del llenguatge i dels mitjans de comunicació com a creador de realitat. 

Continguts vinculats