Contingut d'aprenentatge Primària
Establiment de relacions de convivència a l'aula, al centre i a l'entorn basades en l'estima, el respecte i la conficança en un mateix i en les altres persones
Objectiu eix

Construir relacions inclusives basades en el respecte, el diàleg i l’enriquiment mutu entre totes les persones i grups socials, rebutjant els estereotips, prejudicis i discriminacions per motius d’origen o pertinença.

Objectiu bloc

Participar activament en la construcció de relacions de convivència interculturals inclusives, basades en el diàleg, l’equitat i el respecte de totes les persones i grups socials.

Criteris d'avaluació

Estableixen relacions de convivència a l’aula, al centre i a l’entorn basades en l’estima, el respecte i la confiança en un mateix i en les altres persones

Tipus
  • Contingut específic
Eix
  • Interculturalitat Interculturalitat
Bloc
  • I Models de convivència i inclusió social
Etapa
  • Primària Primària
Cicle
  • Cicle Superior Primària
Competències
  • Competència artística i cultural Competència artística i cultural
  • Competència social i ciutadana Competència social i ciutadana
Recomanacions pedagògiques
Assemblea
Recursos necessaris

Formalment l’assemblea permet molta ductilitat. Pot fer-se a l’aula, al centre (involucrant diferents nivells), i fins i tot a nivell d’entorn en espais de participació comunitària.

Depenent de l’enfocament que se li vulgui donar, podran fer falta materials per a les votacions, com un recipient i paperetes. Però les opcions són infinites.

El temps dependrà del temps que cada docent i centre consideri. No pot coartar-se la discussió grupal, i caldrà un mínim de cinc minuts d’introducció als temes de discussió. Depenent de la complexitat dels temes per discutir la introducció haurà de ser més o menys extensa.

Característiques dels agents implicats
És aconsellable que el grup estigui cohesionat per tal de potenciar al màxim la capacitat transformadora de les assemblees. Ara bé, es poden emprar activitats complementàries per tal de millorar la cohesió i, sobretot, donar importància i rellevància a les assemblees; permetent que els resultats canviïn formes de funcionament d’aula i, en la mesura del possible, de centre. Només així, en grups que no gosin d’una cohesió molt elevada, les assemblees podran aspirar a ser plenament efectives.
Context

L’Assemblea és un mètode mil·lenari, que ja s’emprava a l’antiguitat clàssica per a prendre decisions sobre la metròpolis. La diversitat és l’element distintiu de l’assemblea, ja que no hi ha “una forma autèntica” d’emprar-la, sinó que la multiplicitat de formes de desenvolupament assembleàries existents són una manifestació d’uns mateixos valors vehiculars: la democràcia i la igualtat de drets.

Descripció de la tècnica didàctica

L’assemblea té com a finalitat principal que l’alumnat i el professorat analitzin, reflexionin i debatin sobre tot tipus de temes vinculats amb la convivència i les tasques escolars. Dóna lloc que tant el professorat com l’alumnat expressin les seves pròpies idees i opinions sense cap tipus de repressió per arribar a un consens entre tots.

Es basa en una discussió sobre un tema (degudament introduït amb anterioritat), i que té relació amb el desenvolupament periòdic com a grup. Les qüestions són discutides per tal de proposar canvis i evolucions progressives en les dinàmiques de grup.

Cal que els processos d’assemblea tinguin continuïtat. No es pot tractar d’una pràctica puntual, ja que el prestigi i la transcendència que aquestes tinguin de cara al dia a dia dels participants serà crucial per a que funcionin de forma efectiva.

Cal explicar als alumnes molt bé el funcionament, i deixar clares les ocasions en les que es duran a terme assemblees, quines conseqüències tindran en el funcionament periòdic del grup i de futures sessions, etc.

El desenvolupament habitual és la introducció dels punts dels dia, la discussió, les votacions o posada en comú per al consens, i l’establiment de decisions.

Ara bé, cal tenir en comptes dues coses: que no es tracta d’un encontre social. És important que es concebi com una forma de decisió col·lectiva i en cooperació, i que serveix per a avançar com a grup i discutir aspectes importants de la vida comuna de forma ordenada i productiva. En segon lloc, que qualsevol model de funcionament d’assemblea és només una opció i, en el fons, provisional, ja que les assemblees poden acabar modificant les pròpies formes de funcionament sempre i quant impliquin:

-          Les mateixes oportunitats de participació per a tots els alumnes.

-          La participació des del respecte a totes les opcions com a condició innegociable.

-          El caràcter vinculant de les decisions preses quant al funcionament del grup.


Més informació:

La Asamblea, una invitación al Diálogo

Asambleas de Clase (Diario de la Educación)


Justificació

Serveix, sobretot per a fer prendre consciència del paper que es té a nivell individual en les decisions col·lectives, però també de la necessitat de cooperar i treballar plegats per tal de dur a terme canvis i millores.

Contribució a l’Educació per al desenvolupament i la justícia global

Serveixen, sobretot, per treballar la ciutadania crítica, la governança, els drets humans, i la cultura de Pau. També es pot emprar per a ressaltar processos invisibles a nivell grupal, fent aflorar discussions per tal de fer-los aflorar.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies participativo-dialògiques
Àmbit
  • Aula
  • Centre
  • Entorn
Termini
  • Curt termini
Edats
  • Cicle inicial de primària
  • Cicle mitjà de primària
  • Cicle superior de primària
  • 1r i 2n ESO
  • 3r i 4t ESO
Quins eixos temàtics penses que pot contribuir a treballar de forma més específica aquesta tècnica?
  • Cultura de pau
  • Drets humans, ciutadania i governança
Instruments d'avaluació
Observació d'actituds

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes 

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

DESCRIPCIÓ:

La observació pretén valorar les actuacions de l’alumnat, mitjançant un instrument que facilita la recollida de la informació.

COM ES FA?

Per crear un instrument d’observació, pot ser útil seguir les següents passes:

  1. Identificar les actituds que es volen avaluar
  2. Planificar una activitat on l’alumnat hagi de posar en pràctica aquesta actitud
  3. Escollir una pauta d’observació en funció de l’actitud que es vol observar
  4. Observar i prendre notes: Prendre notes preliminars durant l’activitat, i completar les notes un cop acabada l’activitat.

EN QUINS CASOS ÉS PERTINENT UTILIZAR-LA:

  • QUAN:  La pauta d’observació s’aplica en el moment en que l’alumnat està duent a terme una activitat. Pot, però, ser una eina d’avaluació inicial, intermitja i final si es fa servir la mateixa pauta d’observació al llarg d’un procés educatiu, i es compara l’evolució de cada alumne/a.
  • QUÈ:  La observació és especialment pertinent per a valorar actituds.

És també molt pertinent per a avaluar competències, ja que possibilita valorar com l’alumnat aplica un coneixement en un context diferent.

  • QUI: Habitualment és la professora o professor qui observa l’alumnat (heteroavaluació), tot i que l’alumnat també  podria fer servir aquest instrument (avaluació entre iguals).

No té massa sentit com a instrument d’auto-avaluació.

EXEMPLE: Taula d’observació per a l’avaluació d’actituds i comportaments en referència a les normes i la transformació de conflictes  

Descriu i valora les actituds més significatives dels ítems proposats:

Noms d’alumnes

Boukra   

 Alex   

 Clara   

 Jocelyn  

Mariano

Democràcia de grup

Està compromès/a amb el grup

Coopera amb els/les companyn*s

Respecta les normes

Si no les respecta assumeix les conseqüències

Quan alguna norma no funciona, la posa a debat

Quan alguna norma no es respecta, demana explicacions

Fa aportacions interessants en l’assemblea

Transformació de conflictes

Evita la violència com a eina habitual

Sap demanar ajuda si la necessita

Afronta els conflictes positivament

Abans de parlar, recupera la calma

Escolta respectuosament

S’explica amb cura que l’entenguin

Expressa les seves emocions sense violència

Sap obrir-se a les percepcions dels altres

És creatiu/iva en la cerca de solucions als conflictes

Respecte dels acords

Proposa accions per transformar un conflicte

És creatiu/iva en les propostes

Compleix els acords presos

Font: Adaptat de CAIRETA, Marina; BARBEITO, Cécile. Jocs de Pau. Caixa d’Eines per educar per una cultura de Pau. Madrid: Catarata. p. 337.

Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Treball cooperatiu
Descripció de la tècnica didàctica

El treball cooperatiu és una tècnica que parteix de l’organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques proposades i aprofundir en el seu propi procés d’aprenentatge.  Aquesta tècnica posa especial èmfasi en l’aprenentatge de certes habilitats socials, sense les qualsno es pot assegurar un bon funcionament. És aconsellable implementar el treball cooperatiu de manera progressiva, ja que per treballar cooperativament amb èxit és necessari que tant el professorat com l’alumnat se sentin segurs i confiats.

Orientacions
Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies d'interdependència positiva
Àmbit
  • Aula
  • Centre
Termini
  • Curt termini
  • Mig termini
Instruments d'avaluació
Rúbrica

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Una rúbrica és una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número. 

Exemple de rúbrica per valorar el pensament crític

Per saber-ne més, clica aquí.

Diari d'aula

Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu  que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.

Per saber-ne més, clica aquí

Entre els molts instruments que afavoreixen l'avaluació-regulació trobem els diaris de classe . A través d’ells l’alumnat expressa el que creu  que ha après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si.

Per saber-ne més, clica aquí

Educació física

Contingut
Estimació de l’esforç personal i col·lectiu en els diferents tipus de joc al marge de les preferències i prejudicis.
Pàgina referència document currículum
125
Competència
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum primària Catalunya
Cicle
  • Cicle Superior Primària
Etapa
  • Primària
Educació artística

Contingut
Assumir responsabilitats i afavorir la dinàmica del treball cooperatiu, establint moments de revisió, respectant les aportacions dels/de les altres i resolent les discrepàncies amb arguments.
Pàgina referència document currículum
107
Competència
  • Competència artística i cultural
  • Competència social i ciutadana
Referència
  • Currículum primària Catalunya
Cicle
  • Cicle Superior Primària
Etapa
  • Primària
Continguts vinculats