Tècniques didàctiques
Assemblea
- Recursos necessaris
Formalment l’assemblea permet molta ductilitat. Pot fer-se a l’aula, al centre (involucrant diferents nivells), i fins i tot a nivell d’entorn en espais de participació comunitària.
Depenent de l’enfocament que se li vulgui donar, podran fer falta materials per a les votacions, com un recipient i paperetes. Però les opcions són infinites.
El temps dependrà del temps que cada docent i centre consideri. No pot coartar-se la discussió grupal, i caldrà un mínim de cinc minuts d’introducció als temes de discussió. Depenent de la complexitat dels temes per discutir la introducció haurà de ser més o menys extensa.
- Característiques dels agents implicats
- És aconsellable que el grup estigui cohesionat per tal de potenciar al màxim la capacitat transformadora de les assemblees. Ara bé, es poden emprar activitats complementàries per tal de millorar la cohesió i, sobretot, donar importància i rellevància a les assemblees; permetent que els resultats canviïn formes de funcionament d’aula i, en la mesura del possible, de centre. Només així, en grups que no gosin d’una cohesió molt elevada, les assemblees podran aspirar a ser plenament efectives.
- Context
L’Assemblea és un mètode mil·lenari, que ja s’emprava a l’antiguitat clàssica per a prendre decisions sobre la metròpolis. La diversitat és l’element distintiu de l’assemblea, ja que no hi ha “una forma autèntica” d’emprar-la, sinó que la multiplicitat de formes de desenvolupament assembleàries existents són una manifestació d’uns mateixos valors vehiculars: la democràcia i la igualtat de drets.
- Descripció de la tècnica didàctica
L’assemblea té com a finalitat principal que l’alumnat i el professorat analitzin, reflexionin i debatin sobre tot tipus de temes vinculats amb la convivència i les tasques escolars. Dóna lloc que tant el professorat com l’alumnat expressin les seves pròpies idees i opinions sense cap tipus de repressió per arribar a un consens entre tots.
Es basa en una discussió sobre un tema (degudament introduït amb anterioritat), i que té relació amb el desenvolupament periòdic com a grup. Les qüestions són discutides per tal de proposar canvis i evolucions progressives en les dinàmiques de grup.
Cal que els processos d’assemblea tinguin continuïtat. No es pot tractar d’una pràctica puntual, ja que el prestigi i la transcendència que aquestes tinguin de cara al dia a dia dels participants serà crucial per a que funcionin de forma efectiva.
Cal explicar als alumnes molt bé el funcionament, i deixar clares les ocasions en les que es duran a terme assemblees, quines conseqüències tindran en el funcionament periòdic del grup i de futures sessions, etc.
El desenvolupament habitual és la introducció dels punts dels dia, la discussió, les votacions o posada en comú per al consens, i l’establiment de decisions.
Ara bé, cal tenir en comptes dues coses: que no es tracta d’un encontre social. És important que es concebi com una forma de decisió col·lectiva i en cooperació, i que serveix per a avançar com a grup i discutir aspectes importants de la vida comuna de forma ordenada i productiva. En segon lloc, que qualsevol model de funcionament d’assemblea és només una opció i, en el fons, provisional, ja que les assemblees poden acabar modificant les pròpies formes de funcionament sempre i quant impliquin:
- Les mateixes oportunitats de participació per a tots els alumnes.
- La participació des del respecte a totes les opcions com a condició innegociable.
- El caràcter vinculant de les decisions preses quant al funcionament del grup.
Més informació:
La Asamblea, una invitación al Diálogo
Asambleas de Clase (Diario de la Educación)
- Justificació
Serveix, sobretot per a fer prendre consciència del paper que es té a nivell individual en les decisions col·lectives, però també de la necessitat de cooperar i treballar plegats per tal de dur a terme canvis i millores.
- Contribució a l’Educació per al desenvolupament i la justícia global
Serveixen, sobretot, per treballar la ciutadania crítica, la governança, els drets humans, i la cultura de Pau. També es pot emprar per a ressaltar processos invisibles a nivell grupal, fent aflorar discussions per tal de fer-los aflorar.
- Per a quines orientacions pedagògiques es proposa la tècnica?
-
- Coneixement de les normes de l’aula
- Valoració de les normes de classe com a instrument de regulació de la convivència a l’aula i al centre escolar
- Capacitat de formular normes de classe que promoguin la convivència i de preveure mesures que siguin reparadores
- Definició conjunta i aplicació de normes de classe que promoguin la convivència, i de mesures reparadores
- Capacitat de fer el seguiment i valorar el respecte de les normes de classe i el caràcter reparador de les mesures
- Observació del valor de les normes d’aula i de centre
- Observació d’aspectes de la organització d’aula o de centre que s’haurien de millorar
- Respecte a les normes d’aula i de centre, reconeixent-ne el benefici per una mateixa i per les altres persones
- Formulació puntual d’alternatives per tal de millorar aspectes de la organització d’aula o de centre
- Valoració positiva de a les normes d’aula i de centre, reconeixent-ne el benefici per una mateixa i per les altres persones
- Valoració crítica de diferents alternatives per decidir quines contribueixen més a millorar aspectes de la organització d’aula o de centre
- Valoració positiva de les normes de centre i socials, reconeixent-ne el benefici per una mateixa, per les altres persones i per la societat
- Reconeixement de i no col•laboració amb principis, normes i formes d’organització injustes
- Presentació i pràctica de les normes, i de la seva importància per a la convivència democràtica en els diferents àmbits relacionals
- Interès en prendre decisions de forma autònoma i expressar-les
- Identificació dels propis compromisos i responsabilitats en relació a la planificació, organització i realització de les tasques escolars i familiars
- Pràctica de les diferents habilitats per a la comunicació i la convivència a l’aula i al centre
- Identificació i pràctica de les diferents normes per a la convivència democràtica al centre, la família i l’entorn proper
- Pràctica de diferents mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula i al centre escolar
- Ús de les diferents habilitats per a la comunicació i la convivència a l’aula, al centre i a l’entorn proper
- Compromís en la construcció i el respecte de normes per a la convivència democràtica en l’àmbit escolar, familiar i en l’entorn proper.
- Interès per aprofundir en els diferents mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula i al centre escolar, indagant propostes de millora i aprofundiment democràtic
- Assumpció i interiorització d’habilitats per a la comunicació i la convivència que contribueixin a orientar les relacions interpersonals amb una perspectiva ètica tant en l’entorn proper com llunyà
- Anàlisi crítica del procés de construcció i respecte de les diferents normes de convivència democràtica del centre, la família i l’entorn proper en base als criteris de consens i dissens
- Anàlisi crítica dels diferents mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula i al centre escolar, indagant propostes de millora i aprofundiment democràtic
- Defensa i promoció d’habilitats per a la comunicació i la convivència que contribueixin a orientar les relacions interpersonals i intergrupals amb una perspectiva ètica tant en l’entorn proper com llunyà
- Reflexió crítica i propostes de millora del procés de construcció i respecte de les diferents normes de convivència democràtica del centre, la família i l’entorn proper, en base als criteris de consens i dissens
- Desenvolupament de nous mecanismes i vies de participació democràtica a l’aula, al centre i a l’entorn, indagant propostes de millora i aprofundiment democràtic
- Inici en la pràctica de presa de decisions i de construcció consensuada d'algunes normes bàsiques per organitzar a la convivència a l’aula i al centre
- Reconeixement d'algunes habilitats socials que contribueixen a la convivència intercultural a l'aula, al centre i a l'entor proper (comunicació, escolta activa, diàleg, empatia, provenció, resolució i transformació de conflictes, cooperació, flexibilitat, adaptabilitat) i inici en la seva pràctica
- Establiment de relacions de convivència a l'aula, al centre i a l'entorn basades en l'estima, el respecte i la conficança en un mateix i en les altres persones
- Participació en la presa de decisions i en la construcció consensuada d'unes normes bàsiques per organitzar la convivència a l’aula i al centre
- Reflexió crítica sobre els sistemes de presa de decisions (votacions, majories, consens) i la importància de la participació en la definició de normes per a la convivència de totes les persones i grups socials, sense exclusions per motius d'origen o pertinença
- Interiorització i promoció de les habilitats socials per a la convivència intercultural en societats dinàmiques i canviants (comunicació, escolta activa, diàleg, empatia, provenció, resolució, transformació de conflictes, mediació, cooperació, flexibilitat i adaptabilitat)
- Família d’estratègies didàctiques
-
- Estratègies participativo-dialògiques
- Termini
-
- Curt termini
- Àmbit
-
- Aula
- Centre
- Entorn
- Edats
-
- Cicle inicial de primària
- Cicle mitjà de primària
- Cicle superior de primària
- 1r i 2n ESO
- 3r i 4t ESO
- Quins eixos temàtics penses que pot contribuir a treballar de forma més específica aquesta tècnica?
-
- Cultura de pau
- Drets humans, ciutadania i governança