Tècniques didàctiques

Itineraris didàctics

Recursos necessaris

No es necessita cap recurs material concret, però es necessita un espai significatiu exterior a l’aula on poder dur a terme la tècnica.

Característiques dels agents implicats

Aquesta tècnica no té un nombre d’alumnes mínim ni màxim específicament recomanat. Si que es recomana que per tal d’aprofitar tot l’aprenentatge de la sortida que es faci amb tot grup classe o habitual i que en els moments de més interacció amb l’entorn o de treball més intens, es puguin dividir en 2-3 grups més petits.

No es demanen unes competències i habilitats específiques per dur a terme la tècnica ja que l’itinerari té com a un dels seus objectius, facilitar a l’alumnat a partir de situacions i contextos externs a l’aula el desenvolupament de competències i habilitats. Seran molt diferents en funció del context i contingut que impliqui la sortida.

La implicació de l’equip directiu és baixa. Tindrien un paper en l’autorització de les sortides però en casi tots els centres ja està previst fer un nombre de sortides per curs i any.

Context

Els itineraris didàctics no es poden considerar una tècnica o metodologia innovadora en el sentit més estricte de la paraula, ja que els seus orígens a Espanya es remunten a finals del segle XIX. Amb els primers moviments de renovació pedagògica es comença a treballar en el paradigma de l’ ‘ensenyament actiu’ i en aquest marc de referència, els itineraris i sortides fora de l’aula esdevenen una tècnica de treball habitual. Qui impulsa aquesta renovació pedagògica són, per exemple, la Institución Libre de Enseñanza a Madrid o pedagogues com Rosa Sensat a Catalunya.

Durant la Guerra Civil i anys de la dictadura, de la mateixa manera que totes les altres iniciatives i continguts proposats pels moviments d’educació propis de la república es van eliminar, les sortides i itineraris didàctics també ho van fer.

Descripció de la tècnica didàctica

L’objectiu de la tècnica de l’itinerari didàctic és facilitar la connexió dels aprenentatges que l’alumne pot fer a l’aula amb el seu dia a dia en el ‘món exterior’.

Per fer-ho es desenvolupa una part de la seqüència d’ensenyament – aprenentatge que s’hagi dissenyat entorn a un tema concret fora de l’aula. Aquest espai exterior pot ser qualsevol entorn extern a l’aula que impliqui una motivació per l’alumnat, ja sigui perquè els resulta molt familiar o perquè és totalment nou per ells i allò el fa atractiu.
Segons el moment de la seqüència en el que plantegem la sortida, hem de procurar que compleixi amb les característiques que la fan idònia per acompanyar el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Aquest serà el principal repte a l’hora de desenvolupar amb èxit la tècnica didàctica: aconseguir que la sortida no quedi com un bolet extraordinari en un treball molt monòton a l’aula. S’ha d’aconseguir que la sortida es vegi com un element més de la seqüència.

A partir de tres moments molt genèrics que es donen en qualsevol seqüències d’ensenyament – aprenentatge que ens plantegem (Inici, Desenvolupament, Tancament) mirem quines característiques han de tenir les sortides per complir correctament amb la tècnica de l’itinerari didàctic.

Etapa de la seqüènciaObjectiu de l’etapaPaper de la sortida
Inici


L’inici d’una seqüència ha de motivar a l’alumnat en el treball que duran a terme, ha de fer aflorar totes les seves idees i concepcions alternatives entorn al tema al que es dedicaran. Per contribuir significativament a això la sortida haurà de ser molt motivacional i vivencial. Haurà de promoure la convivència entre companyes i companys, la vivència de noves experiències, permetre introduir o motivar noves preguntes.
Desenvolupament En aquest punt de la seqüència l’alumnat ha de construir els nous coneixements. També haurà d’anar desenvolupant diferents habilitats i competències relacionades amb aquests nous coneixement. Les sortides que permetin aquest treball hauran de tenir una continuïtat molt marcada amb el treball que s’hagi fet a l’aula, hauran de facilitar espais de treball a partir de l’observació, l’experimentació...
Tancament Per tancar un aprenentatge, sempre s’ha d’aplicar o transferir aquell coneixement construït a noves situacions o contextos. Les sortides que facilitaran aquestes accions seran aquelles en què puguem re-formular o expressar el treball fet a l’aula en un context extern o on puguem aplicar els coneixements que tenim a una situació real.


Entrats ja al segle XXI amb un ús molt estès d’Internet, també a les aules, s’obre un debat sobre què és ‘dins’ i què és ‘fora’ de l’aula.
D’una banda, estant dins de l’aula podem viure experiències que ens apropen a contextos externs. Per exemple, sense sortir de classe podem fer un Skype amb algú que està en un altre continent i ens apropa i comparteix la seva realitat.
D’altra banda, tot i estant fora, si només ens quedem amb la informació que ens arriba a través d’Internet ens podem estar perdent moltes experiències que només ens pot donar el contacte directe i analògic amb la realitat.

Justificació

Com ja hem mencionat, l’objectiu de la tècnica de l’itinerari didàctic és facilitar la connexió entre l’aprenentatge més conceptual i teòric que es pot fer a l’aula amb el ‘món exterior’.

A banda d’aquest aprenentatge molt més significatiu i actiu, també busquem aprofundir en el treball de capacitats que només es poden treballar en contacte directe amb l’entorn, tant natural com social, com l’observació i anàlisi de l’entorn, la comprensió i transmissió de valors. Moltes vegades el primer que ens ve a la ment quan pensem en sortides de camp, és en contextos de treball de la natura. Però el mateix es pot fer amb l’apropament a nous contextos socials.

En aquest punt, treballar aspectes de Justícia Global a partir del contacte directe amb situacions reals serà, també, molt més significatiu.

Família d’estratègies didàctiques
  • Estratègies per a l'anàlisi crítica de la realitat
Termini
  • Mig termini
Àmbit
  • Entorn
Edats
  • Cicle inicial de primària
  • Cicle mitjà de primària
  • Cicle superior de primària
  • 1r i 2n ESO
  • 3r i 4t ESO
Quins eixos temàtics penses que pot contribuir a treballar de forma més específica aquesta tècnica?
  • Gènere
  • Cultura de pau
  • Drets humans, ciutadania i governança
  • Sostenibilitat econòmica i social
  • Medi ambient
  • Interculturalitat
Instruments d'avaluació